0 Shares 356 Views

Opinions de sobretaula: La guerra de les faroles

21 de maig de 2023
356 Views

«Mama, què hi fan totes aquestes cares penjades per les faroles i per tot arreu? Que estan bojos, o què?». Em giro i veig la cara d’un dels meus fills, amb els ulls esbatanats i els braços amunt tot gesticulant. Se m’escapa el riure i li contesto dolçament: «No, no estan bojos. És que fan propaganda perquè tots volen ser alcaldes o alcaldesses del poble, i així és com ens ho fer saber.» Però em talla de seguida i afegeix: «Però tres en una farola? I una farola darrera un altre amb cares? Però què és això, una guerra de cares? Mira quantes cares hi ha! I allà baix he vist un lloc amb no sé quantes cares l’una al costat de l’altre! Només cares per tot arreu! Això no és lògic mama!…». Jo somric, aixeco les espatlles i no dic res. Dono la conversa per acabada mentre ell continua rondinant entre les dents i parlant sol. De tant en tant afegeix un «Mira, mira!» o un «Ho has vist?». Esparverat, lluny de tranquil·litzar-se sembla que a cada passa s’exalti més. Per sort aviat arribem a la nostra destinació i després d’haver repassat quasi tots els cartells, i exposat tots i cadascun dels arguments en contra de la cartelleria, incloent-hi els motius ecològics i de sostenibilitat que tant els hi inculquen a l’escola, acaba la seva dissertació amb un «I espero que després els treguin!». Entra a classe decidit sense ni dir adéu. I es fa el silenci.

De fet, m’ha sorprès aquesta explosió argumental. Els adults, acostumats a les successives campanyes electorals ja no hi parem massa atenció a la cartelleria. En realitat jo fins i tot ho trobo decoratiu, amb els colorets, les cares dels candidats, algunes més de circumstàncies que d’il·lusió, els eslògans, amb les mateixes paraules de sempre però barrejades de manera diferent, ja els deu costar de no repetir-se, ja. Però mira, en realitat, és una varietat prou distreta. Són com els llumets de Nadal que et recorden que s’acosten les festes. I aquí et recorden que toca anar a votar. Suposo que realment no serveixen pas per res més, perquè un cartell no crec que convenci ningú.

Però és clar, uns ulls que desperten al món veuen coses que jo ja no sé veure. I és que l’estol de pancartes que floreix per les eleccions venint del no res vist per algú que hi para atenció per primera vegada sí que sembla un absurd. Ja sé que és la Junta electoral la que decideix qui posa què a on, i si a les faroles assignades no hi poses res, tothom es pensarà que no hi tens prou interès. Els partits tampoc tenen alternativa a omplir els espais assignats amb cares somrients. Un sense sentit amb mala solució.

Al cap d’una estona vaig a buscar el meu fill i tornem cap a casa. Torna a repassar les faroles, però ara l’explosió d’emocions deguda a la florida electoral ja és més continguda. Em diu que s’imagina com les faroles fartes de ser utilitzades s’arrenquen els cartells i criden alliberades. «D’aquí dues setmanes ja les deixaran tranquil·les», li contesto. I se m’escapa el riure, perquè sé que algunes estaran dies a recuperar la seva neutralitat. A penjar-les van molt de pressa, despenjar-les costa una mica més.

  

Marina Puigdellivol

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
68 views
68 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
795 views
795 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
314 views
314 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com