Opinions de sobretaula: I ara que farem?

Joan Baraldés 12 de juliol de 2023

273 Views

S’acosta un nou procés electoral, el de les eleccions generals que han de portar diputats i senadors a Madrid. Aquestes eleccions són diferents a les municipals, les darreres en les que hem participat, en les que es votava a persones del poble properes i conegudes, i amb les que s’hi pot parlar, i si ho considerem necessari, demanar-los explicacions.

A les generals, tot i que sabem qui són els caps de llista, aquests representen als partits, els partits polítics que sovint ens han promès coses que més tard no han complert, que ens han enganyat fent el contrari del que havien dit i ocultant negociacions que han fet. Són aquestes actituds dels partits polítics que fan que deixem de tenir-hi confiança i que fins i tot ens plantegem si val la pena anar a votar.

En aquestes eleccions generals es decidirà quin dels dos partits majoritaris a Espanya governarà els propers 4 anys, PP o PSOE, i pel que fa a Catalunya i en concret als independentistes, el tracte que rebrem d’uns i altres serà més o menys el mateix, manca d’inversions, atacs a la llengua i menyspreu per tot allò que sigui català.

Que el PSOE sigui suposadament un partit d’esquerres no garanteix a Catalunya un tracte millor que el dels partits de dretes, tal i com s’ha demostrat aquestes darreres legislatures amb l’aplicació del 155, la manca d’inversions i les declaracions dels líders socialistes a tot el que fa referència a Catalunya.

Pels polítics espanyols i bona part dels seus votants, la famosa dita “España antes roja que rota” ens diu clarament que la unitat d’Espanya i per tant la lluita contra l’autodeterminació de Catalunya sempre estarà per davant d’ideals polítics, de la democràcia i de les demandes dels catalans. Les dretes i les esquerres espanyoles, pel que fa a Catalunya, sempre actuen en la mateixa direcció per evitar que Catalunya sigui el que vol ser, un país independent.

I davant d’això a qui votarem?

Als partits polítics que ens han dit que hi havia una taula de diàleg amb l’estat espanyol per negociar la fi de la repressió i el dret a l’autodeterminació i que hem vist que era mentida?

Als que ens van dir que no es negociarien indults pels polítics empresonats i que hem vist que va ser l’únic que es va negociar a canvi de només això?

Als partits polítics que, tot i ser d’arrel catalana, fan costat als partits estatals i per tant contraris a les aspiracions d’autodeterminació?

Hem de fer cas als que propugnen l’abstenció i no anar a votar per castigar així als partits polítics que ens demanen el vot, i fer-los veure que no estem d’acord amb la seva manera de fer?

Es fa difícil prendre una decisió i aquella dita que ens diu que si tu no fas política els contraris la faran per tu, deixa de tenir sentit quan els que creus que són els teus donen suport als contraris per mantenir-se al govern i no deixar de cobrar el sou de polític.

Els partits, i en concret tots aquells que viuen del sou que els hi proporciona el fet d’estar governant o en càrrecs de confiança, han esdevingut una rèmora pels interessos dels ciutadans, però continuen demanant que els votem perquè segons ells son la solució als nostres problemes i aspiracions.

Votar partits d’esquerres per la por que vinguin els partits de dretes en el fons no suposarà cap canvi significatiu.

Votar a partits suposadament independentistes que després donen suport als partits estatals és ser cornut i pagar el beure.

No votar, per castigar als partits catalanistes que no han fet el que haurien d’haver fet, afavoreix a tots els altres partits contraris a l’autodeterminació de Catalunya.

I ara què farem?