Opinions de sobretaula: Català si, català no

Jordi Morros 27 de setembre de 2023

346 Views

Una de les notícies destacades de la setmana ha sigut que, per fi, es pot parlar en català al Congrés. També l’euskera i el gallec, és clar. El que no havia aconseguit el sentit comú ho ha aconseguit l’aritmètica electoral perquè si els independentistes catalans, més el
PNB del País Basc -que hem de tenir clar que no és independentista perquè ells ja se’n consideren i s’hi assemblen més que no pas nosaltres- i el BNG gallec, els socialistes no governaran.

Però no és aquí on anava, sinó al fet que es pugui parlar català al Congrés. Al Senat ja es podia fer una miqueta, i a Europa caldrà esperar. Què us sembla? Bé o malament? Perquè des que van canviar el reglament i ja és possible fer-ho, he vist reaccions de tot tipus, colors i mides. La més immediata, els diputats d’extrema dreta de Vox abandonant el
plenari del Congrés en senyal de protesta perquè no entenen que hi hagi una realitat més enllà de la seva Castella. Ens voldrien a tots assimilats amb aquesta Castella que només existeix a la seva imaginació. Assimilats però primer sotmesos. I qui no, doncs qui
sap.

Primera reacció, els de Vox. I en menor mesura, però igual de contrariats perquè no van abandonar el ple, però es van mostrar igual de bel·ligerants, el PP. Per allò tan simplista que si hi ha una llengua comuna, la seva, tots ens entenem. Amb la seva.

Però resulta que a les xarxes socials hi havia independentistes que tampoc els hi va semblar bé. Sou un d’ells? Cap problema, però que sapigueu que els extrems es toquen. Vull dir que he llegit opinions d’independentistes que creuen que no ha sigut una
bona idea això que al Congrés es pugui parlar català perquè es “blanqueja” la democràcia espanyola. És a dir, quan pitjor, millor. Millor si prohibeixen el català al Congrés. Però, per a qui? Perquè Europa se n’adoni – els francesos fan el mateix- o perquè
els catalans tinguem arguments per demanar això, la independència? A uns, els de l’extrema dreta espanyola no els hi està bé, i als altres, els hiperventilats, tampoc. Que el què és urgent no ens faci oblidar el què veritablement és important.
El català ha de tenir prestigi si vol sobreviure. No és de rebut que es pugui parlar al Congrés i que al supermercat o al bar de la cantonada no t’entenguin o que intentin fer-t’ho repetir en castellà. Però una cosa no treu l’altra. Que el català es parli al Congrés
no vol dir i no ha de voler dir renunciar a res com a poble. Senzillament, posar-hi sentit comú ara que l’aritmètica electoral ajuda. Perquè es tracta d’això, aritmètica electoral. Ara, abans i veurem si més endavant