0 Shares 848 Views

Ocells i plantes

28 de setembre de 2021
848 Views

Per: Miquel Puig Soler – imatge: 8tv –

 

Aviat se n’aniran les orenetes cap a llocs més càlids, com ho fan cada any. Les trobaré a faltar. Entre una colònia de ratpenats que habita en un petit forat de la façana, i les orenetes que com sagetes que no paren de giravoltar enardides per la gran fauna de petits insectes que ponen les larves en la gran planada verda davant de la casa, si no fos per aquestes petites aus no s’hi podria viure. Les orenetes segons he sentit dir es cruspeixen més de cent cinquanta petits insectes cadascuna cada dia, i els ratpenats fan el mateix durant la nit,—els deixo tres llums encesos. Anys enrere, quan aquests animalons encara no havien descobert aquest paradís alimentari, no s’hi podia viure de les picades que et fumien els mosquits.

Depenent de les espècies d’ocells, quan uns se’n van, altres venen. Amb l’arribada d’un clima més fresquívol els pit-roig faran la seva aparició per la zona i ens delitaran amb la vistositat del plomatge, l’harmonia dels seus cants melodiosos i la seva afectuosa companyia. Són uns moixonets simpàtics que habitualment no es mouen de l’entorn de la casa en tot l’hivern.  Els hi poso engrunes de pa d’amunt la taula i encara que amb una certa precaució,— els tinc a tocar. Quan de jovenet era caçador de ram, els hi dèiem caga-mànecs i m’esgarrifo al pensar que a aquests ocells i a les mallerengues tan especials i bonics els dos, els teníem molta mania. Pujaven a l’arbre fent saltirons fins arribar a les compasses més baixes i hi quedaven atrapats en el vesc. Nosaltres tan bon punt els veiem, els rebatíem al terra emprenyats,— només volíem agafar pinsans, caderneres, verdums i passerells. Això sí, únicament els mascles. Les femelles per fer l’arròs. Com me’n penedeixo quan hi penso d’aquelles cruels accions en els meus anys d’infantesa envers els inofensius ocellets!!

Un gènere d’au digne de mencionar és el corriol pit-roig,— un germà gran de l’altre, més voluminós, com una guatlla més o menys— no n’hi ha gaires i estan protegits en segons quins llocs. Solen tenir el seu hàbitat en aiguamolls a la zona del Prat de Llobregat o en alguns indrets del Delta. Aquest ocell migrant té uns hàbits inusuals en el seu comportament envers la parella i la família. Solen fer els nius arrecerats en el mateix terra, en forats de marges coberts de fenàs, o en troncs de fusta mig podrida.

Segons m’han explicat, el mascle del corriol pit-roig és qui cova els ous: és curós i bon pare que es deixa trepitjar per protegir-los. És ell qui incuba la niuada mentre la femella s’ho munta amb un altre baró, o més d’un. Practica la poliàndria amb diversos mascles amb els quals s’aparella. Tot a l’inrevés i poc freqüent del que és habitual en el món de les parelles de tots els gèneres. El mascle ho sacrifica tot pels fills i té la família unida fins i tot quan la mare li és infidel. Un fet insòlit i singular,—però és així. Coses de la vida!!

Flor de Sant Joan. De petit solia sentir dir a la iaia que la flor de Sant Joan n’era de vital importància per solucionar alguns dels problemes que es presentaven a la llar. N’hi havia poques per la zona de Sant Fruitós i quan l’avi en portava un manat la dona estava contenta. Per aquí la demarcació del Baix Penedès hi ha contrades que n’hi solen haver amb abundància i on sovint s’hi veuen cotxes que en fan una bona provisió. És una mata que tolera molt bé la secada i sol florir entre maig i juliol. S’ha de collir quan és florida per penjar-la de cap per avall perquè s’assequi,—les flors són d’un color groc molt bonic. Entre les moltes propietats curatives d’aquesta humil planta, els herbolaris la recomanen pel colesterol, la hipertensió, el fetge, al·lèrgies, mal de cap, gota i reuma. També externament se’n feien compreses per a èczemes, tota mena de ferides, per les cremades solars i congelacions.

Hi ha una dita que diu que aquesta planta simbolitza la voluntat i la força i és tinguda per una flor protectora i propiciadora de la bona sort. Per això, es solia regalar per Sant Joan i se’n feia un ram per la llar que es cremava a la foguera de l’any següent, demanant els millors desitjos per a tots els éssers estimats.

Com l’avi duia una patata vella i arrugada a la butxaca pel dolor, diuen de la flor de Sant Joan, que portada al damunt en una bosseta protegeix de diversos mals, i posada sota el matalàs, de les hemorroides.

Del meu record sempre ha sigut anomenada com una de les millors herbes curatives que es coneixen. La flor de Sant Joan té virtut tot l’any.

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Guillem Muñoz 14è a la Marathon Cup BTT de Gavà
69 views
69 views

Guillem Muñoz 14è a la Marathon Cup BTT de Gavà

Jaume Grandia - 26 de març de 2024
Foto record: Fa 20 anys. – Fruitosenc
229 views
229 views

Foto record: Fa 20 anys. – Fruitosenc

Jaume Grandia - 26 de març de 2024
Concurs millor Sommelier de Catalunya
73 views
73 views

Concurs millor Sommelier de Catalunya

Dani Casas - 25 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com