Avui llegint articles com faig sempre, m’he esborronat, resulta que han realitzat un estudi que ens diu que la majoria de molècules del nostre cos, s’altera dràsticament quan s’arriba a determinades edats, i que aquestes edats es poden situar a mitjans dels 40, uns 44 anys, i a començaments dels 60.
O sigui que el cos no envelleix gradualment al llarg dels anys de vida, no, te transformacions significatives en aquestes dues fases concretes, en el primer cas, a mitjans dels 40, l’estudi diu que van notar canvis significatius en la quantitat de molècules relacionades amb el metabolisme de l’alcohol, la cafeïna i els lípids, les malalties cardiovasculars, la pell i els músculs. En el segon cas, a principis dels 60, l’estudi diu que van notar canvis biomoleculars massius amb el metabolisme de carbohidrats i la cafeïna, la regulació immunològica, la funció renal, malalties cardiovasculars, la pell i els músculs.
I això que vol dir? de moment i a manca d’aprofundir més en els estudis, es recomana que les persones quan arribin a aquestes edats, estiguin més a l’aguait amb la seva salut, i procurar ajustar el nostre estil de vida mentre encara estem saludables. En Viña, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Valencia, diu que tot això quadra amb la seva experiència clínica, algunes malalties com les cardiovasculars apareixent abruptament als 40 i altres, les neurodegeratives als 60.
Assimilades medicament totes aquestes dades, i trobant-me ja superades ambdues franges d’edat, la de mitjans dels 40 confirmant estadístiques de malaltia cardiovascular, i la dels 60 que tot em comença a fer mal, suposo que puc posar-hi una mica de retòrica no se si d’humor sa, personal i sense ànims d’ofendre a ningú, ja que soc fill indiscutible d’aquests marcadors d’edatisme, a través d’estereotips reals tan socials com mèdics.
Deixeu-me fer una mica de broma en primera persona, això significa una obsolescència humana? fins ara nomes parlàvem d’obsolescència programada quan ens referíem a estris tecnològics, vam començar amb les neveres, les rentadores, els televisors … fins arribar a assumir que tots els aparells que utilitzem en el nostre dia a dia tenen l’obsolescència programada, cosa que no es legal, però no ens enganyem tot evoluciona tan ràpidament i a velocitat de vertigen, que encara que no es programi, els avenços fan que el que ahir era un descobriment, demà passat estarà superat amb escreix.
I referent a les persones el mateix, això que vol dir? realment estem controlats, estem manipulats, estem programats per seguir una evolució predeterminada i finita? no se, però una esgarrifança sacseja tot el meu cos, dubtes … no se quina data final porta l’obsolescència del meu cos, del meu cervell … suposo que com sempre he intentat fer, nomes em queda una opció, i es la de mirar endavant fent camí i no deixar-me influenciar per dubtes sense resposta, no deixar-me influenciar per allò desconegut que mai arribaré a conèixer, perquè potser escolliré un camí alternatiu al que preveia ahir. Avui llegir, pensar i escriure em fa feliç, em fa sentir viu. Imatge de Tumisu a Pixabay.
