No podem continuar així !!

Redacció 15 de febrer de 2021

457 Views

Per: Joan Baraldés.-

Avui reprodueixo l’opinió d’altri en aquest escrit d’opinió de sobretaula, m’he permès fer un recull d’algunes frases d’un article de Jordi Galvés, publicat el dijous dia 5 de febrer a “El Nacional.cat” titulat “Elogi del conflicte català”.

És infinitament més fàcil fer un Estat nou que transformar la societat espanyola, que es mostra ufana de ser com és. De fet, ens cal un Estat Lliure que no ens persegueixi per continuar essent el que som i no una altra cosa.

Són molts anys de vergonya i de frustració els que ens porten a defensar l’independentisme. Espanya és l’experiència biogràfica de la frustració quotidiana a flor de pell i Catalunya, si més no, és l’esperança, la d’una pàtria encara no nascuda, que deia Josep Carner. Espanya, i em limito a llegir només el diari d’avui, és un país on l’antic cap de l’Estat Major de l’exèrcit, el català Miguel Ángel Villarroya Vilalta —mai no trobareu cap militar espanyol que es digui Miquel Àngel— és obligat a dimitir per haver-se fet vaccinar saltant-se el torn, exhibint una concepció jeràrquica de la societat, incompatible amb la democràcia. Però un cop dimitit, aquest Govern, el més progressista del cosmos, decideix condecorar el fraudulent general amb la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, o de Sant Ermengol, pensionada, per la qual cobra cada final de mes, ja que la medalleta s’atorga “per la seva constància en el servei i la seva conducta lloable en el decurs del seu servei”.

Espanya és un país dolç i meravellós, sempre sorprenent, en el qual, per defensar l’honorabilitat de M. Rajoy, per defensar-lo de les acusacions de l’antic tresorer del PP, Luis Bárcenas, ahir obre la bocassa ni més ni menys que Alberto Núñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia. És el mateix Núñez Feijoo íntim amic del contrabandista i narcotraficant Marcial Dorado. Espanya és un país tan extraordinari que per convèncer-nos de l’honradesa de Jordi Pujol surt a defensar-lo Felipe González, un altre campió internacional de la veritat, un altre premi Nobel de la credibilitat. Francament, ja poden empresonar-nos a tots, però la veritat és que tenim molta paciència.

I com deia en Josep Maria Xirinacs

«Plantem-nos i plantem cara al disgust diari de veure’ns venuts, estafats, domesticats o silenciats.»

El diumenge 14 de febrer anem a votar independència, i fem un altre pas per deixar enrere aquest estat que ens empresona en un país que no ens estima ni és el nostre. !!!