Neu

Neu

Redacció 21 de gener de 2021

509 Views

Per: Rosa Camprubí / Foto: Ignasi Rubinart/AHCM

De la gran nevada de l’any 1962 només en tinc unes imatges difuses dels meus germans més grans jugant o obrint pas al camí de casa i jo, només amb dos anys, mirant-m’ho des de darrere el vidre del balcó. I les recordo per les vegades que s’ha parlat del tema com a fet excepcional que va paralitzar el país aquell Nadal que ara ha fet 58 anys.

Malgrat que les coses han canviat i tant els habitatges, com els vehicles i les vies de comunicació no tenen res a veure ara amb les de 60 anys enrere, una nevada a casa nostra, encara paralitza el país i provoca embussos i retencions.

Per això, davant l’alerta de tempesta de neu per a aquest últim cap de setmana, i sumant-ho amb les mesures i restriccions degudes a la pandèmia, decidim que si no cal, no sortirem de casa. Això si, ens assegurem que tenim la nevera plena, pa al calaix (a pagès sempre s’ha donat molta importància a tenir pa al calaix), llenya seca a recer i sobretot un bon llibre a costat del sofà.

De moment, sembla que la neu no serà un problema a Sant Fruitós, però igualment ens quedem a casa gaudint de les no obligacions del cap de setmana i fent vida davant la llar de foc.

Perquè us explico tot això?, doncs perquè acabo de llegir al diari i a les xarxes que entre les mesures restrictives pel coronavirus, s’ha decretat que el cap de setmana també hauran de tancar les llibreries, podent obrir només les que tenen inclòs el subministrament de premsa i diaris.

HI ha polèmica en el tema, i jo, que no sóc ningú per qüestionar les decisions del Govern en la lluita contra la Covid, aquest fet em fa reflexionar sobre alguns aspectes.

No diem que la cultura és segura?

No creieu que els llibres son productes essencials? (a casa nostra si)

El fet de fer tancar les llibreries vol dir que s’hi aglomera tanta gent delerosa de comprar literatura que les fa un focus de contagi potencial?

No sé si estem perden el nord, però hi ha gent (i no només les llibreries, és clar) que el què hi està perdent és la camisa i la remuntada cada vegada es preveu més llunyana i feixuga.

Hem de complir amb les normes que ens dicten, és clar, però jo crec que el que ens falta a tots és una mica més de sentit comú.