0 Shares 590 Views

Molt bon dia!!!!

22 de setembre de 2018
590 Views

Són ¾ de 5 de la matinada de l’endemà d’una gran festa: La Diada Nacional de Catalunya.
Estic dempeus per poder acompanyar la “meva” dona fins on la seva companya la recull per anar a treballar. Tinc el cotxe davant la porta i enfilo cap a la variant de Manresa en dirección cap a Sant Joan… a la llunyania hi veiem el resplandor de la presó de Lledoners on hi “dormen” persones no culpables d’una lluita aferrissada contra un estat opressor, indiferent envers uns sentiments d’un poble que demana llibertat i que ahir la va demanar d’una manera unitària i clamorosa.

La Direcció, dilluns em va recordar que aquesta setmana em “tocava” a mi escriure “L’opinió de sobretaula” i que l’he d’enviar a la redacció del Montpeità abans del dimecres, que és avui… i tot, després de l’aturada del mes d’agost i d’haver de repassar el tipus de lletra i el cos (sense accent), que és la mida de la lletra.

Ara manquen 6 minuts per les sis i estic enmig d’aquesta col·laboració que em complau molt d’escriure… ja no tinc son, ni mandra… sé que mantenir la ment desperta em fa mantenir despert el cos; quan l’activitat mental s’atura el cos es relaxa… aquest binomi funciona a la perfecció!!!!

Com cada any, l’Onze de Setembre, enfilo cap a buscar l’autocar a Sant Fruitós i em retrobo amb un munt de coneguts i d’amics amb els quins, encara avui, guardo una gran estima. A Sant Fruitós hi vaig passar tota la meva joventut envoltat de grans persones… hi vam començar a pujar quan els pares van comprar la parcel·la de ¨Les Brucardes¨ i de mica en mica s’hi van fer la casa… mentre escric em van venint imatges d’aquelles èpoques… èpoques de jocs, d’esperar el cap de setmana per pujar-hi, dels amics que encara que hagin passat més de 40 anys encara ho són, de l’activitat cultural, social, dels temps que ens van tocar viure… de les Corals, del teatre, de les sardanes, del cine club, del Montpeità, dels Amics del Motor, de l’Associació de Pares de Familia, de les projeccions de pel·lícules al “Centre”… ¨uf¨ quins temps!!!!!… i també recordo amb molta estima l’escalf d’unes families que només aterrar al poble em van obrir les portes de casa seva: els Sala Descals… el FRUITÓS, la TERESA, el NASI… i dos marrecs que corrien per allà…(les trobades i àpats al “Cafè del Mig” eren espectaculars) i els Baraldés… el TON, l’ENRIQUETA, la TIETA… i tots els fills i filles… també són sis… com nosaltres…però més repartits… un agraïment etern a tots!!!!

Són gairebé dos quarts de set i ja passo per les 428 paraules…

De nou, molt bon dia a tothom!!!!!!

Francesc Gannau

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com