Miquel Martí Pol – Potser Nadal
Per: Francesc Canellas
Potser Nadal
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I, potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol
Un poema de Nadal per llegir a poc a poc, quan el 25 de Desembre ha quedat una mica enrere.
Potser Nadal és alguna cosa més que paraules de vegades rutinàries, llums de colors als carrers, aparadors lluents a les botigues, farcits d’objectes desitjables però una mica prescindibles, Pares Noël i Reis jugant a fer escalada per les parets i balcons…
Aquest any per les raons que tots sabem, la situació és diferent.
El poema escrit, gairebé trenta anys enrere, ens parla de donar importància a allò que ja tenim, que està en el nostre entorn i que no valorem prou (mastegar els mots…); també a reposar els ulls en els objectes quotidians i somriure davant un fet inesperat; i a continuar el treball de cada dia tot l’any quan el misteri s’ha esvanit i tot torna a la normalitat.