Miquel Martí i Pol, Ara Mateix

Per Francesc Canellas – poema d’en Iquel martí i Pol foto:ccma –

L’altre dia el senyor Pedro Sánchez va venir a Barcelona per a explicar als catalans la decisió del govern espanyol de concedir els indults als presos polítics. Pot ser discutible si l’acte va ser molt teatral o si es podia haver fet d’una altra manera, amb això no hi entrarem; ara bé, s’ha de tenir molt clar que no tothom té el nivell per pujar a l’escenari del Gran Teatre del Liceu. Intentarem explicar-ho. El senyor Sánchez va llegir, en el seu discurs, un fragment d’un poema de Miquel Martí Pol per justificar la situació política actual, però va fer trampes. Quan es llegeix un text, s’ha de llegir sencer, perquè, si agafes només una part, el contingut i el missatge pot canviar completament. Veiem el poema en la seva totalitat:

A RA     M A T E IX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb el vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent melancolia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori  per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
Que tot està per fer i tot és possible.

                            Miquel Martí Pol

Martí Pol, veient que la situació catalana no avança, demana que ARA MATEIX tothom es posi dempeus i que se senti la nostra veu ben clara; diu també que l’enyor no val i que, en el nostre petit territori, només nosaltres, els catalans, serem capaços d’aixecar-lo, perquè tot està per fer i tot és possible. És, doncs, un poema que ens parla de tirar endavant, de mirar el futur i no defallir. En canvi, el senyor Sánchez es va limitar a subratllar el vuitè vers: Som on som; val més saber-ho i dir-ho… o sigui, com que som on som no podem, segons ell, aspirar a un futur diferent del que tenim i ens hem de resignar amb les almoines dels indults.

Martí Pol fa una crida d’esperança  futurista, mentre que el senyor Sánchez creu que ens hem d’aguantar amb el present que tenim. És lleig fer trampes i, si ets president del govern espanyol, encara més.

Ah! Felicitats als “assessors”  que el van aconsellar incloure el fragment indicat, o potser ell ja coneixia la poesia de Martí Pol; o també, és possible, que parli català en la intimitat com….

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin