0 Shares 70 Views

Menú per a dos.

23 de setembre de 2021
70 Views

Per: Miquel Puig Soler – imatge: bonplat.cat –

Segurament molt poca gent sap que en algun lloc d’Itàlia hi ha el restaurant més petit del món. “Només per a dos” és el nom d’aquest peculiar establiment que el seu propietari va dissenyar expressament per allotjar i donar menjar només a dues persones. La primera experiència quan visites aquest romàntic local ja comença abans d’asseure’s a taula. Quan hi entres et trobes immers en un preciós jardí amb tota mena de plantes tropicals orquestrada per una suau remor d’aigua fonedissa que s’escola enmig d’espècies de palmeres de tot el món. La decoració en general, delicada i romàntica és propicia a crear un ambient idoni, amable i sensual. Els vespres d’hivern abans de l’àpat, es pot prendre un sofisticat aperitiu en el saló principal davant d’una llar de foc antiga.

El sopar sobretot és molt íntim, il•luminat només per espelmes, i al cambrer només se’l crida quan se’n sent la necessitat, a través d’una campaneta de plata. Els que tenen el plaer de poder reservar, tenen dret a decidir el color de les tovalles, varietat de flors i la música que volen escoltar. Està obert tot l’any migdia i vespre. Serveixen un menú degustació d’autèntica cuina italiana, delicat i de moltíssima qualitat. No cal dir que és un dels restaurants més cars d’Itàlia,— uns dos cents cinquanta euros per persona. Possiblement
no hi aniré mai, però això no treu que m’agradaria gaudir de l’immens plaer d’experimentar l’encantament d’aquest lloc únic en el món. Ara que això queda un pèl lluny de les meves opcions futures.

Fa vint-i cinc anys, amb la meva dona vam comprar un terreny prop del restaurant per construirhi la casa de la nostra vida. Vam pensar que aquell era el lloc on agradaria viure amb les dues àvies i els tres fills. Hi havia un pou d’aigua abundant per regar la zona verda que ens havíem proposat fer tot tombant de la casa.

Com és inevitable amb els anys els fills van escampar la boira i les iaies també. Ens hem quedat sols i encara que tenim la fortuna que les nostres tres netes viuen a prop i cada dos per tres venen a casa,— habitualment som nosaltres dos. A part de les obligacions que tenim cadascun, a mi que m’agrada la cuina considero que és molt important a l’hora d’asseure’s a taula, menjar el que ens ve de gust. Anar a comprar cada dia, triar el producte que ens agradi a tots dos i cuinar amb naturalitat i sensatesa. Fer cas d’algunes propostes culinàries modernes de les que els mitjans ens aborden contínuament i ens poden agradar, però sense deixar de lloar la saviesa de com cuinaven les nostres mares i àvies, de les quals
en tenim records meravellosos. Cultivar amb cura i zel una cuina per dos, és un estil per viure millor.

Galtes de porc amb sèpia i pèsols.

Ahir tenia uns convidats de cert compromís del ram de la restauració a l’hora d’esmorzar.

Desprès de rumiar que els hi cuinaria els vaig fer aquest plat,- va quedar molt bé.

Les galtes tenen una carn molt gustosa i cuites amb cura arriben a tenir una textura tendre i melosa.

La sèpia, li dona un mínim sabor de mar, aportant al guisat una personalitat molt especial.
Per quatre persones: quatre galtes de porc, una sèpia de platja de tres quarts de quilo, dues cebes tendres, mitja cabeça d’alls, dos tomàquets, un pebrot verd petit, una fulla de llorer, una pastanaga, un got de vi negre, mig de vi ranci, sal, pebre negre, vermell, canyella, vuit ametlles julivert i un quart de pèsols.

En una cassola amb oli, hi posem les galtes salpebrades i lleugerament enfarinades. Les fem daurar i les retirem. Netegeu la sèpia, la talleu a trossos no massa petits i feu sofregir un parell de minuts. La traieu. Feu el sofregit amb les cebes, l’all, el pebrot, la pastanaga, el llorer i el tomàquet, poc a poc. Un pic al punt, hi poseu el pebre vermell, la canyella i el vi.

Deixeu reduir un parell de minuts i ja hi podeu incorporar les galtes; cobriu d’aigua o brou de carn i deixeu coure a foc lent tres quarts d’hora. Hi poseu la sèpia i els pèsols. Deixeu coure trenta minuts més, fins que estiguin tots els ingredients al seu punt.

Deu minuts abans, feu una picada amb un gra d’all, les ametlles, el julivert i el vi ranci i ho aboqueu a la cassola. Tapeu.

És un bon costum deixar reposar els rostits una estona abans de servir-los. Aquesta acció fa que la carn quedi més tova i gustosa.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Un matí de diumenge.
18 views
18 views

Un matí de diumenge.

Redacció - 17 d'octubre de 2021
Les tres pedres
17 views
17 views

Les tres pedres

Redacció - 16 d'octubre de 2021
F.C. Fruitosenc. Secció 4 Tocs
1012 views
1012 views

F.C. Fruitosenc. Secció 4 Tocs

Redacció - 16 d'octubre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com