L’observador

Redacció 19 de maig de 2018

1219 Views

Si utilitzem el diccionari (costum que hauríem d’arrelar) veurem que defineix l’observador com la persona que assisteix a una reunió, una assemblea, etc, sense dret a intervenir-hi, sinó només per presenciar el desenvolupament i si busquem com defineix “observar” veurem que en una segona accepció diu: Mirar amb una atenció seguida.

Si anem pel món observant ens adonarem que no tothom camina de la mateixa manera, que no tothom saluda de la mateixa manera, que no tothom creua el semàfor de la mateixa manera, que no tothom condueix de la mateixa manera… si anem a encomanar unes ulleres amb algú que té dubtes i la venedora ens ofereix la possibilitat de triar entre més de cinquanta ulleres tindrem l’oportunitat d’observar com es comporta la potencial compradora, la venedora, els companys d’aquesta, la cara que hi posa la gent que entra (pel fet de trobar la botiga plena), els quins demanen tanda (o no), els quins s’esperen, els quins compren, el qui demana una factura… i ens adonarem que cada persona necessita el seu temps, els comentaris que fa cadascú, com de pacient pot arribar a ser la venedora… i el seu somriure!!!!!

He arribat on volia arribar… al somriure. Malgrat que sempre ens posen a prova en tot moment i en tot lloc cal conservar, sempre que es pugui (sempre!!!!!), en el nostre rostre aquest “riure sense soroll, amb un simple moviment de llavis” i a poder ser caldria conservar-hi (això se’ns fa més difícil o no tant probable) el “riure”: Fer el moviment peculiar dels músculs de la cara, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament de l’emissió de sons explosius del pit i la gola, amb què se sol manifestar una alegria viva i sobtada.

Alegria viva i sobtada… alegria sempre, viva també i sobtada? Sobtada vol dir que et ve d’improvís i improvís que ve tot d’un cop sense poder-se preveure.

Si recordem els moments en que la nostra cara demostra un estat de felicitat i apareix el somriure i millor, el riure veurem que han estat fruit d’unes situacions que les podem fer renèixer i que ens tornaran a dur a un pla de plena satisfacció… sabem que la cara és el reflex de l’ànima i que en tot moment expressa el nostre estat físic, els afectes, el nostre caràcter… per tant i pel nostre bé tothom ens ha de veure sempre amb un bon somriure a la cara; serà el millor senyal del vostre/nostre estat anímic.

Francesc Gannau