Foto: Gettyimages
S’han passat diversos vídeos del tema Rubiales, on es pot copsar el seu comportament impropi que, a banda de fer ostentació dels seus testicles, morreja a una jugadora, sense permís (això és el què sembla), i fica mà, inclús, a la donya Leticia. Fa uns anys, potser aquesta manca de respecte s’hauria tolerat, però ara tothom sap que això no està bé. Un tocament ha de ser consentit per molta eufòria que sentis per haver guanyat un títol.
Aquest estiu anàvem una colla, a un sopar, i sense cap senyal prèvia sento la ma a la cintura d’un dels integrants masculins que, m’empenyia, i em feia entrar com aquell que, se sent l’amo i mascle del grup, que em mana entrar al restaurant. A mi ja em va posar de molt mal humor, me’l miro com dient-li “què coi fas?” però callo.
Tenim taula i agafo la cadira per asseure’m al lloc que m’ha tocat i ja veig que algú la té agafada, com disputant-me la seva possessió, pel darrere, i m’insisteix que m’assegui. Penso “però vols deixar-me en pau que ja se asseure’m sola!” però no dic res i callo.
Hem demanat cadascú el què ha volgut i porten el beure i diferents tipus d’aigua. Aquest integrant, que, per desgràcia em va tocar al costat, em serveix aigua (que no havia demanat) insistint que begués i me’l miro com dient “si vull aigua ja t’ho demanaré”, aquest fet es va succeir més d’un cop durant el sopar, però jo callo.
Finalment, al sortir del restaurant, érem 5, em vaig ficar al cotxe, al seient del darrere, mirant de no asseure’m al seu costat. Quina va ser la meva sorpresa que el veig plantat al davant de la porta, insistint-me que acabés d’entrar que ell la tancava. I jo que no volia que em tanqués la porta, ni volia les seves estranyes atencions colonialistes, vaig anar ben lenta per acabar d’entrar com dient “tu no m’has d’obligar a entrar, jo entro quan vull, i la porta ja me la sé tancar jo, deixa’m en pau!” i com que la meva lentitud el va posar un punt nerviós va fer intenció de donar el cop de porta i, llavors, si que no vaig callar, aahhh!! Vaig cridar, esguerrant així la vetllada a tota la colla.
L’excessiva amabilitat elimina el respecte i amaga a una persona dominant i aquest senyor no tenia, ni te cap dret d’insistir obligant-me imperativament tota l’estona a aguantar les fingides i estranyes i humiliants atencions. I es que encara que hagués pagat ell el sopar, que tampoc ho va fer, i tampoc ningú esperava que ho fes, em repugna haver d’obeir qui es creu l’amo del ramat. Que estem al segle XXI, senyor!
I per altre banda, si jo vull que un senyor em passi la ma per la cintura, tindrà senyals inequívoques que ho pot fer, o que em pot retirar la cadira, o que em pot servir, o em pot tancar la porta del vehicle, però amb imposicions i manca de respecte, mai.
Imma Nadal
