L’art de mirar (i olorar)

M. 1452
És un art, sense cap mena de dubte, saber mirar quan anem a comprar al mercat, a un bon mercat, millor dit. No és qüestió de dir que cada dia haguem d’anar a comprar obligatòriament – cosa digníssima, d’altra banda- però és ben cert que els mercats municipals són sovint una bona manera per estar al dia pel que fa als productes de temporada i mantenir en alerta la nostra sensibilitat gastronòmica.
També estimulem el nostre sentit de la curiositat i dels colors profunds i penetrants dels productes exposats. Jo hi vaig cada dia perquè tinc la sort de tindre’l molt a prop meu, de casa meva, a uns cinquanta metres. A més, em relaxa l’esperit.
I les olors que podem percebre quan estem dins al mercat? Quina passada! Com si estiguéssim en un altre món, com si el temps s’aturés i ens trobéssim al mig d’un món autèntic i natural, que gairebé sempre ens porta a aquella recordada infància amb tot el seu entorn. Observar i olorar molt a poc a poc, sense pressa. Aquesta és la gràcia.
Els diferents efluvis ens poden portar amb els ulls tancats a diversos llocs, sense por de cometre errors en el què s’hi està exposant. El bon mercat és aquell que està net, brillant, que és atractiu, amb colors vius, a on el menjar està exposat com si fossin realment veritables obres d’art i a on les olors dels diferents productes mai es barregen; cadascuna roman sola i independent dins de la seva individualitat.
Què Déu em privi de la ceguesa!; però només amb els aromes que m’arribin a l’olfacte, estic segur que aniria ràpidament a cada lloc sense por d’equivocar-me.
La mirada atenta i els sentits en guàrdia, fins i tot la boca, per poder preguntar qualsevol dubte, ens evitarà fer una mala compra o, almenys, minimitzarem el risc al màxim; la confiança i la qualitat humana de cada venedor ens ajudarà a tornar a casa convençuts de la saviesa de la naturalesa i de la qualitat dels productes que acabem d’adquirir.
Definitivament, mirar i olorar quan es passeja per un bon mercat, si es fa bé, és tot un art. Un regal de Déu.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin