L’agost – Miquel Puig Soler

Miquel Puig Soler 7 de setembre de 2023

304 Views

FOTO: GETTY IMAGES

És evident que el mes d’agost és el temps de les vacances per antonomàsia. És la època de l’any que la majoria d’activitats del país s’aturen, com si no existissin. És el mes de les Festes Majors. Un mes que molts guardem en la memòria perquè alguns de nosaltres hi retenim records molt bells d’algun agost de fa molts anys. Les sortides amb a família o amb els amics a les fonts de la contornada dalt de carros o camions cantant i cridant com bojos… L’envelat instal·lat a la plaça de l’ajuntament on la gran orquestra havia d’amenitzar entre altres, l’esperat ball de gala. Les cadires al carrer on les dones hi feien petar la xerrada aprofitant la fresca de les vesprades flonges de l’estiu parlant de llurs homes, dels fills, i altres xafarderies. El soroll eixordador de la màquina de batre davant de casa, les rebolcades damunt de la palla humida guitant els estels i parlant de les nostres coses…,

L’agost era un mes encantador del qual en conservo alguns dels millors records de joventut. Anar al ball vestit de vint-i un botó i ballar amb l’Angelina, la Lola o la Pilar; el record preciós del primer petó als llavis que ens vam fer amb la Marga en la penombra màgica del portal de casa seva; era una noieta de Barcelona bonica i simpàtica de la qual em vaig enamorar bojament; ens vam escriure durant molt temps un tou d’aquelles primeres cartes d’amor romàntiques i sensuals que hi cantaven els àngels. Com tots els meus amics, era un adolescent enfervorit per les ànsies de descobrir aquell món frenètic i engrescador que anàvem assolint poc a poc, on la generosa calma de la infantesa donava pas a altres desordres propis de la nostre edat.

Els agostos d’ara ens poden agradar més o menys però ja no són el que eren,—tot ha canviat moltíssim. Agostar es sol fer dramàticament complicat i molts si en tenen la ocasió, prefereixen programar les seves vacances per altres mesos més tranquils. L’allau de turistes que ens arriben d’arreu i que emplenen tots els racons de la geografia del país, més cues que mai a les autopistes, les platges ocupades per tovalloles i para-sols, crits, sorolls, gent que espera el seu torn per menjar-se una mediocre paella en qualsevol “xiringuito” Un fàstic. Potser és el mes que amb el batibull que sobtadament envaeix la nostre existència estiuenca es visualitza millor el mal gust i la minse educació d’una part de la població.

Per a mi, l’agost d’ara, ja té poca importància. Me’l passo en la quietud de meu jardí on pacient i voluntariós el cuido el millor que puc; és com un vaixell que sempre està ancorat en el meu port i que em permet navegar tranquil, sense tempestes ni ensurts. Però també haig de confessar que encara m’agrada més el brogit contundent que faran les nostres tres netes aquest vespre quan vinguin a sopar i a dormir a casa. La seva proximitat amarada de tendresa representen el més bonic que em podia passar a la vida. El seu agost, sí que m’importa. Elles el tenen encès en els ulls, en les galtes i en la ingenuïtat que gravita en llurs cors. Per a elles, el mes d’agost encara és més especial. Al no haver d’anar a l’escola gaudeixen com ningú de les vacances, de les trobades amb els amics, les anades a la platja, les excursions a colònies, les festes majors dels pobles veïns plenes d’activitats lúdiques farcides de dinamisme i agitació que les omplen de goig i felicitat…,ah, l’agost!!

Filet de vedella rostit. El vint-i quatre d’agost és meu aniversari; tinc convidats a casa i de segon plat els faré aquest filet que m’agrada molt; és fàcil, rapit de fer i queda molt bo. Ja el tinc encarregat.

El feu repelar, traient-li la grassa sobrant i alguns nervis que són un pel durs. Poseu-hi abundant sal i pebre negre. Escalfeu el forn a 250 graus i hi poseu la platera amb un bon raig d’oli i llard. Quan estigui ben calent i poseu el filet fent atenció a no cremar-vos. Els deixeu enrossir uns deu minuts; li doneu la volta i el deixeu deu minuts més. L’arruixeu amb un vi de Porto o mistela bona. Abaixeu la temperatura a 180 graus i el deixeu cinc minuts més. Ha de quedar sagnant. L’acompanyeu amb la guarnició que us agradi.