La vida, el bé més preuat

La vida sembla que hauria de ser el bé més preuat, el més protegit…Però qui menys el protegeix és qui en principi l’hauría de blindar més: l’ésser humà.
Avui ens trobem que la societat del segle XXI té uns mecanismes on sovint es deixa de banda la persona.

Els infants no sempre ténen garantides les seves necessitats més primàries (el menjar, el vestir, l’educació…), els adolescents s’hauran d’espavilar (i així ho han de fer) a buscar el seu modus vivendi al costat de casa o a l’altra punta del món, els adults amb els seus compromisos dineraris no sempre hi podran fer front, els ancians, després d’una vida de treball (així ho marca el programa que duem quan neixem) –us adoneu que estem programats?-, es veuran abocats a viure en unes condicions pèssimes… Pocs ingressos faran que hagin de viure amb unes limitacions que sovint els duen a finals dramàtics.

Tota una vida de treball et durà a dependre d’uns ingressos minsos (els que rebràs després d’haver pagat religiosament mes rere mes) –i no parlem dels “autònoms”- i si la teva salut no t’acompanya…llavors si que ho téns clar!!!!…Ahir en parlava amb un amic de la infantesa: el seu pare fa anys que només hi és (en aquest món) físicament i la seva mare ja fa temps que ni el coneix… Després de molt buscar i de tenir-los a casa amb diferents cuidadors (ell ha treballat fins ara….i ha tingut la “sort” de prejubilar-se d’un banc abans dels 60 anys) al pare li ha trobat una plaça en una residència per a gent gran i la mare està en llista d’espera… Però com que ja hi té el marit sembla que “només” haurà d’esperar que algú en surti amb els peus pel davant; si no fós així el promig d’espera són de dos anys i mig… Molts ja no l’ocuparan aquestes places. Si hagués de pagar aquestes dues places (que no ho sé…) hauria de reemborsar cada mes 4.500€…Què us sembla?… És just?…Aquests diners són a l’abast de tothom?… Abans de dissenyar i fer autopistes (on no hi passa ningú), de dissenyar i fer trens d’alta velocitat (amb estacions fantasmes), de dissenyar i fer aeroports on no hi aterra cap avió… No caldria pensar en que la població cada dia envelleix, que cada vegada la mort es pot demorar més i que aquestes persones han de tenir uns serveis protegits i garantits per aquesta societat que els ha espremut al llarg de les seves vides “útils”’?

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin