La vida bé val un somriure (8)

Pluges generals i generoses” ens deia el bo del Francesc Mauri, un dels homes del temps de TV3, quan s’atansava una llevantada. Quina descripció més bonica d’allò que tothom esperava com un mannà caigut del cel després d’un hivern i un estiu eixuts a causa de la persistència de l’anticicló de les Açores sobre la Península Ibèrica! Acostumava a anunciar-ho a la primavera i a la tardor, èpoques de l’any propícies perquè la terra esdevingués xopa d’aigua i els pagesos mantinguessin l’esperança d’una bona collita de cereals o d’una verema satisfactòria.

“Pluges generals i generoses” repetíem, tot delectant-nos en la pronúncia de les tres “g” que ens provocaven un suau pessigolleig entre la llengua i les dents amb un so semblant al brunzit d’una abella, talment com si assaboríssim un tast de la mel que hauria d’acabar amb les nostres penúries per la sequera. Normalment no errava en el pronòstic i l’endemà mateix, quan ens llevàvem en un matí de primavera i miràvem per la finestra, vèiem el cel gris, les gotes picant i regalimant pels vidres, gent amb paraigua, cotxes esquitxant amb total impunitat i petits rierols discorrent mansos per les vores del carrer. Pocs dies després, els camps es tornaven verds i ufanosos, i agraïen la generositat dels núvols amb un florir abundant de roselles, camamilles i pixallits.

Ja anem pel tercer any consecutiu que les “pluges generals i generoses” manquen a casa nostra. Per contra, per la televisió ens parlen sovint d’inundacions en altres llocs del planeta on no és habitual. Fins i tot ha arribat a nevar i ploure a dojo en ple desert d’Aràbia! Quan per la televisió feien la ressenya del Dakar el passat més de gener, els espectadors se sorprenien en veure els vehicles participants travessant veritables aiguamolls amb el perill que algun dels pilots hi acabés atrapat.

Els experts diuen que aquestes anomalies meteorològiques són degudes al canvi climàtic. Potser aquest fenomen hi ajuda, però el cert és que períodes de sequera com l’actual o pitjors també han tingut lloc en el passat. El problema és que som molta més gent que abans, consumim més aigua i l’augment de la temperatura mitjana anual en provoca l’evaporació amb un daltabaix en l’equilibri atmosfèric de conseqüències imprevisibles. Plou menys i quan plou ho fa a bots i barrals causant enormes destrosses i quantioses pèrdues, de vegades, humanes. Tots recordem el pas del cicló “Glòria” ara fa quatre anys que va devastar habitatges i conreus a tot Catalunya. Si hem de patir un llarg període de sequera per després acabar-lo abruptament a base de tornados i fortes ventades amb descomunals registres d’aigua, tampoc és la solució. Però sembla que les coses van per aquest camí.

“Pluges generals i generoses” Ai, com enyoro aquests mots màgics eixits de la teva boca, Francesc! Quan ens els regalaràs un altre cop? Sentir-los ens feia estremir amb un formigueig per tot el cos.

És curiós, però els qui estem pendents del temps tendim a culpar els meteoròlegs de les llargues sequeres. Sí, sí, com si fossin uns éssers esquius i sense misericòrdia que ens volen mal! Vivim tan acostumats a que ho encertin gairebé sempre, que quan es produeix una anomalia climàtica com l’actual pensem que els responsables són ells. Potser és una apreciació personal però, quan surten per la tele per fer-nos la previsió, els veig atemorits i amb cara de circumstàncies, conscients que allò que diran per desgràcia no plaurà a l’audiència. Com és lògic, una majoria de gent volen que plogui a les nits i que durant el dia faci un sol espaterrant, però sense que escalfi gaire, no sigui que els faci suar; que nevi copiosament a les muntanyes del Pirineu de dilluns a divendres menys els caps de setmana on, per descomptat, cal que el cel sigui blau, net de bromes, i amb l’astre rei lluint-hi amb tota la seva esplendor; res de calamarsades ni pedregades que l’única cosa que fan és malmetre els conreus i abonyegar les teulades i els cotxes; volen que a l’estiu no faci una calor extrema ni a l’hivern un fred glacial que rebenti les canonades. És a dir, el temps a la carta i a gust del consumidor.

Aquests darrers dies hem vist com en alguns llocs de secà fan processons i pregàries per a demanar al cel que plogui, però de moment no els fa cas i no cau ni gota. Comprovem impotents com els sembrats groguegen, els pantans es buiden i les deus s’assequen. Quan fa que l’antiga i entranyable font dels Burjons ha deixat de rajar? Penso que molts santfruitosencs ni saben on és.

Cada setmana que passa sense anunciar “pluges generals i generoses” podria propiciar que alguns meteoròlegs, amb molt bon criteri, desitgessin amagar-se sota terra o anar-se’n de vacances; i que no comptessin amb ells fins que tinguessin l’oportunitat d’oferir millors notícies. Això els evitaria patir la coneguda “pena del telediario” (mai més ben dit) i fer el “paripé” dia rere dia davant les càmeres amb el mateix discurs, mentre ens mostren uns mapes plens de sols i uns gràfics amb temperatures molt per sobre de la mitjana. Més valdria que emetessin una simple gravació que servís per uns quants dies o setmanes i que, en un període de sequera tan persistent com l’actual, deixessin de passar-nos vídeos de llocs on plou tant que la gent ha d’anar amb barca.

“Pluges generals i generoses”. Ai, quins temps aquells!

Miquel P. Cortina