0 Shares 649 Views

La Tardor

16 de novembre de 2022
649 Views

Estirat al banc de sota la figuera, amb els ulls migs clucs perduts en el silenci de la vinya espampolada, sento caure de tant en tant  alguna  fulla seca. Encara fa  sol, i calor. Crec, crec, fa la fulla en la seva caiguda saltironant entre de les altres al seu pas pausat cap al terra. La natura va al seu aire.

La tardor tan càlida que hem suportat fins ara, és exasperant. Comparada amb les tardors de pocs anys enrere, aquesta té contrastos que em costen d’assimilar. A l’estiu fa calor i ja sabem el que ens toca, poca roba, piscina, aire condicionat, vida a l’aire lliure… A l’hivern quan fa fred ens abriguem i ens recloem a casa o a qualsevol lloc on s’hi estigui calent. Aquestes actituds, fins ara ens han permès encarar l’alteració climàtica  que representa anar de l’estiu a l’hivern, passant per  la primavera i la  tardor, amb una certa normalitat. Ara no. En les estacions hi trobem a faltar l’acostumada harmonia pròpia del canvi de temps, i això fa que el cos se’n ressenti i la natura també.

Aquest any  tenim una tardor que concentra, més que mai alteracions inusuals en el clima.  No és normal ni ens convé. Veient de la manera com evoluciona la naturalesa en el planeta, potser no val la pena resistir-s`hi i acceptar-ho; segurament ens haurem d’adaptar i preparar-nos per aquests canvis que es produeixen tan convulsos i radicals que probablement dominaran els nostres paisatges futurs.

Les fulles de la figuera continuaran caient fins quedar l’arbre totalment nu davant un hivern que es resistirà a aparèixer. Aquesta tardor tan estranya i tossuda sembla que vulgui alentir la nostra vida a un ritme insòlit, de conseqüències incertes.

Ara, com sempre, uns comentaris de cuina: hi ha diverses menges que us recomanaria per aquesta tardor, però n’hi ha una de sensacional que valdria la pena que féssiu alguna vegada.

Perdiu a la col.  Ingredients per quatre persones: dues o tres perdius, un tros de tres cents grams de cansalada virada, una cabeça d’alls, una ceba mitjana, dos tomàquets madurs, una branca d’api, un got de vi negre i un bon raig de mistela, un litre de brou de pollastre, una col verda, un ou, romaní, un brot de timó, oli d’oliva, llard, sal i pebre.

Netegem les perdius i les socarrimem; salpebrem i les fem enrossir junt amb la cansalada suaument en una cassola amb un raig d’oli. Les reservem. A la mateixa cassola, hi fem fregir la cabeça d’alls partida per la meitat i la ceba ben picolada. Un cop al seu punt, hi afegim l’api, les herbes aromàtiques i el tomàquet ratllat. Ho deixem confitar uns vint minuts. Tornem a introduir les perdius i la cansalada dins  la cassola i les reguem amb el vi negre i la mistela. Deixeu reduir cinc minuts. Ho cobrim amb el brou i ho fem coure lentament amb la cassola tapada una hora i mitja, o fins que les perdius estiguin tendres. Les traieu i coleu la salsa pel xino.

Mentrestant preparem els farcellets. Netegem les fulles de col i en traiem els tronxos centrals. Les bulliu amb aigua ben calenta un parell de minuts, les escorrem i les refredem ràpidament amb aigua. Les col·loquem damunt d’un drap, les eixuguem amb paper de cuina i hi posem sal i pebre. Posem les fulles més petites al mig i feu els farcellets,— una bola compacta prement-les amb les mans procurant que no hi quedi aigua. Les enfarineu, les passeu per ou batut i les fregiu fins que quedin ben rosses.

Poseu les perdius a la cassola, els farcellets i la cansalada tallada. Hi aboqueu la salsa i deixeu coure mitja hora a foc lent. Si convé hi poseu més brou. Tasteu i rectifiqueu de sal. Cal tenir present que si les perdius són de caça, solen tenir una carn dura que necessita una cocció llarga; en canvi si són de granja la carn és més tendra i es fan molt més ràpid.

Un altre plat propi de la tardor és el trinxat. Plat que agrada a tothom però no fa gairebé ningú. Quan a mi no m’agradava gens, la iaia, com en la majoria de cases, en feia cada dia. Amb el meu germà, el teníem avorrit. Ara, al lloc on vaig a esmorzar alguns dies, és el plat que despatxen més.

Trinxat de col i patata. En una olla amb aigua i sal bullirem patates tallades i col mig partida. Un cop cuites les escorrem bé. Amb l’ajut d’una llossa aixafem les patates, trinxem la col i ho barrejarem. En una paella amb oli o llard  hi fem fregir uns talls de cansalada; quan siguin ben rossos els traiem i hi afegirem uns grans d’all partits per la meitat fins fer-los enrossir,— els traiem. Hi posem la col i patata i ho deixarem que es torri a foc molt lent i poc a poc. Li donem la volta amb un plat o tapadora i fem el mateix per l’altra banda. Posem el trinxat en una plàtera amb els talls de cansalada, els alls i, si voleu, unes rodanxes de botifarró negre fregit.

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
73 views
73 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
796 views
796 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
55 views
55 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
314 views
314 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com