La primera república catalana.

La primera República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.
Els Braços Generals, presidits pel president de la Diputació del General de Catalunya, Pau Claris, proclamaren la República Catalana el 17 de gener de 1641. El dia 23 del mateix mes, els Braços nomenaren el rei Lluís XIII de França com a Comte de Barcelona i, per tant, es convertí en el sobirà del Principat de Catalunya, quedant aquest en unió amb el Regne de França. Lluís XIII va ser succeït un cop mort pel seu fill Lluís XIV, que romangué Comte de Barcelona fins a l’any 1652, quan l’exèrcit de Felip IV d’Espanya prengué Barcelona i Catalunya es reincorporà a la Monarquia Hispànica.
Per uns quants anys Catalunya va deixar de ser un territori vinculat a la monarquia castellana i sota la protecció del rei de França va esdevenir una república com la de Gènova.
Com altres vegades en la història, Catalunya es trobava al mig d’una guerra entre França i Espanya i els exèrcits que hi lluitaven robaven i violaven a persones i propietats dels catalans. Enmig d’aquests conflictes va esclatar La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) que fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652.
Els sometents de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega van decidir marxar contra les forces del comte-duc Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. La revolta va triomfar i davant el bloqueig de Tortosa en el trànsit i estacionament de les tropes castellanes, el comte-duc d’Olivares va exigir en la reunió de la Junta d’Execució que s’utilitzessin mitjans “más sangrientos y rigurosos” contra els revoltats (us sona aquesta manera de resoldre els problemes amb Catalunya?).
Fou llavors quan els catalans van demanar ajut a França i es va proclamar la república catalana. La lluita contra els exercits espanyols amb l’ajut dels francesos va durar fins que a França li va deixar d’interessar ajudar als catalans i anys més tard va signar el tractat dels Pirineus pel qual França es quedava amb la Catalunya Nord, el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, i els territoris de la Catalunya sud tornaven a formar part de la monarquia espanyola.
Anys més tard es repetiria la situació i Catalunya tornaria a estar enmig d’una guerra d’Espanya contra Àustria i durant uns quants anys Catalunya rebutjaria el rei espanyol, Felip V, i tornaria a ser independent. En aquella ocasió la guerra va acabar amb el setge de Barcelona de l’11 de setembre del 1714 i Catalunya perdia definitivament els seus drets i institucions i queia sota el jou de la monarquia espanyola, que fins l’actualitat ha fet tot el possible per assimilar-la i fer-ne una part més d’Espanya.
Avui en dia la lluita per esdevenir lliures continua i, més que mai, la trobada a Perpinyà a la Catalunya Nord ens ha recordat que tots som catalans !!!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin