La història de Rut

Redacció 6 de desembre de 2020

898 Views

Per: Imma Nadal.-

L’Antic Testament és bàsicament masculí. En comptades ocasions ens parla sobre les dones però, quan ho fa, els seus personatges tenen una força extraordinària, inclús, més que la dels homes. Rut, la dona moabita (de les planures de Moab) és una de les meves preferides.

Rut, la seva cunyada Orfa i la seva sogra Noemí, van quedar vídues les tres, per causa de la fam i les guerres, i van haver d’abandonar la seva llar. Noemi que era ja molt vella va dir a Rut i Orfa que tornessin a casa dels seus pares que ella tornaria a Betlem (Efrata) on esperava trobar algun parent, i Rut, per l’afecte que li tenia, es va anar amb ella. No tenia perquè fer-ho ja que no era la seva obligació.

Quan van arribar a Betlem començava la collita de l’ordi. Rut espigava els camps per guanyar-se el pa i mantenir la seva sogra (cosa inusual en una dona de l’època). En aquest treball va conèixer a Booz, parent de Noemí, qui la va tractar amb bondat i després es va enamorar d’ella.

Booz d’acord amb la llei hebraica (Deuteronomi 25, 5-10) va adquirir el dret de casar-se amb Rut. En hebreu Rut significa “companya”. El seu fill primogènit va ser Obed, qui va ser pare de Jessè i avi del rei David.

La història de Rut és sens dubte una de les històries més belles sobre una dona en l’Antic Testament. Rut és model de dona fidel, noble i plena de coratge. L’amor desinteressat de Rut és un amor molt femení, un amor que actua immediatament davant la necessitat física o espiritual d’un altre, fins i tot quan resulta inconvenient. De la seva descendència prové Jesús.

«No insisteixis en què et abandoni i em separi de tu, perquè on tu vagis, jo aniré, on habitis, viuré. El teu poble serà el meu poble i el teu Déu serà el meu Déu »(Rut 1, 16).

Feliç setmana!