La gran fugida

Miquel Puig Soler 29 de desembre de 2022

305 Views

És evident que cada cop són més les persones amb carrera universitària i treballadors professionals de gran nivell tècnic que emigren a l’estranger per anar-hi a treballar. Aquest és un problema del qual n’hem de ser conscients que s’ha convertit en un fenomen negatiu que no aporta res de bo al nostre país. Vist el panorama actual, són molts els que tenen ganes d’encarar un futur millor per a ells i llurs famílies en altres països, ja que s’adonen que aquí no podran aconseguir la feina adequada per als estudis que han cursat. Ho estem veient amb metges, infermeres, informàtics, mestres, professors i altre gent professional que ha marxat a l’exterior on els tracten millor i hi han trobat un treball més adient a les seves possibilitats; guanyen uns sous més alts que no pas aquí i tenen unes expectatives més dignes i engrescadores.

A Catalunya, al mateix que a la resta de l’estat, les condicions laborals no són gens prometedores; els sous són excessivament baixos, fins i tot, per a gent que està molt ben preparada i té uns excel·lents estudis al darrera. Aquestes persones és queixen que un pic acabada la carrera no troben feina i s’han de dedicar a treballar en ocupacions que no tenen res a veure amb el que han après amb molts anys d’estudis i sacrificis. En vista d’aquest futur incert molts joves no volen estudiar i prefereixen treballar en el que sigui abans que emprendre una carrera hipotèticament insegura el cost de la qual, és molt superior al d’altres països europeus. Això fa anys que dura i crea un greu problema social que comporta que el país tingui un saldo molt negatiu de professionals especialitzats en tots els àmbits.

Aquest és un tema delicat, un problema nacional que afecta el nostre país i totes les famílies en general. Tot el que està passant no és gens tranquil·litzador. Els polítics del moment, que tenen aquesta ànsia desmesurada de voler governar i ordenar un país tan bonic i encantador com ho és el nostre haurien d’entendre d’una vegada que amb l’emigració de la nostre gent estem perdent moltes ments valuoses i brillants que no tenen cap intenció de tornar. No hi ha manera de posar remei a aquest problema? Tot el que hem invertit en la formació d’aquestes persones ha de servir per beneficiar altres països?

Fa anys, vam ser molts els que vam viatjar a l’estranger per aprendre oficis, una llengua nova, conèixer persones, formes de viure, volíem descobrir com era l’existència en altres llocs fora d’aquí i lluny del panorama franquista, però gairebé sempre amb la sana intenció de tornar a casa. Això ha canviat, i ara les decisions que es prenen d’allunyar-se de la nostra terra són sovint fugides forçoses que són un indicador que el país no funciona. Si continua aquesta gran desbandada segurament ens esperen greus problemes difícils de solucionar.

També ens n’arriba de mà d’obra estrangera, també. Per collir les olives, fruita, veremar, netejar boscos, cuidar avis… i, metges, infermeres, professors.

Pollastre de pagès amb peres i rovellons

Com que hi ha molts dies de festa us proposo aquesta recepta potser més apropiada per l’ànec, però amb pollastre també hi queda molt bé. Amb tot aquest embolic del mètode per alimentar els ànecs per fer el foie gras, enguany van molt cars.

Per l’elaboració: Un pollastre d’un parell de quilos trossejat, el fetge, sis peres, un pot de rovellons, dues cebes, dos tomàquets madurs, farigola, una fulla de llorer, una cabeça d’alls, una pastanaga, llard, oli, dues galetes o carquinyolis, deu ametlles, una copa de vi ranci, un litre de brou.

En una cassola amb el llard i un raig d’oli hi enrossiu els talls de pollastre i els reserveu. En la mateixa cassola i feu el sofregit amb la ceba i la pastanaga finament picat; hi poseu la cabeça d’alls i les herbes aromàtiques. Feu-ho poc a poc. Quan el sofregit estigui mig fet, afegiu-hi els tomàquets ratllats i ho deixeu confitar bé. Torneu a posar el pollastre a la cassola, i hi poseu el vi ranci i el brou. Prepareu una picada amb un gra d’all, els carquinyolis, les ametlles i la meitat del fetge fregit; ho incorporeu a la cassola. Tapeu i deixeu coure fins que el pollastre sigui tendre.

Mentrestant haureu fet bullir les peres partides per la meitat amb una mica d’aigua, un got de vi blanc, una cullerada de sucre i amb una rodanxa de llimona. Un cop cuites, les escorreu i les poseu junt amb els bolets, al pollastre; ho deixeu coure deu minuts a foc lent. Els rovellons que siguin petitets i sencers.