Josep i els seus germans,
Per: Imma Nadal –
M’encanta aquesta història, és una de les meves preferides de l’Antic Testament. Recordem l’historia quan Jacob va comprar la seva primogenitura a canvi d’un plat de llenties?
Doncs, Josep va ser fill de Jacob i Raquel i passava que Jacob estimava més a Josep que als seus 12 germans, per ser el fill de la seva ancianitat. Els seus germans, encegats per l’enveja, van planejar maldats en contra seva i el van vendre com a esclau a Egipte (Gènesi 37,28). A Josep li passa de tot i se sent sol i abandonat per la família i per Déu, però després d’un temps d’abandó, el Senyor li va mostrar la seva presència i va arribar a ser intèrpret dels somnis de Faraó. És així que Josep va predir un temps de fam que assolaria tota la regió. Va ser nomenat governador d’Egipte i en els anys d’abundància va emmagatzemar els excedents d’aliment. Arribaven persones de tot arreu a comprar provisions per l’escassetat, entre ells van venir els seus germans des de Canaan. La trobada de Josep amb ells va ser dolorosa però també reconciliadora. Josep els va perdonar i el seu pare Jacob es va reunir amb ells en els seus últims anys (Gènesi 45-46).
La història de Josep és increïble. És una història plena de l’acció de Déu. És la història de la nostra vida, una vida en la qual creiem tenir-ho tot controlat, però en la qual, l’amor de Déu trenca nostre orgull i ens mostra un camí diferent. Quan passa això, sentim que Déu ens abandona, que ens arrabassa els nostres somnis, però, a la fi, si tenim els ulls oberts podem descobrir que el pla de Déu és millor que el nostre i que pels seus camins (sense estalviar-nos patiments) es va millor.
«(I es va posar a plorar a crits, i ho van sentir els egipcis, i el va sentir fins a la casa del faraó.) Josep va dir als seus germans:« Jo soc Josep. ¿Viu encara el meu pare? » Els seus germans no podien contestar-li, perquè s’havien quedat muts davant seu. Josep va dir als seus germans: «Apropeu-vos a mi.» Es van acostar, i ell va continuar: «Jo soc el vostre germà Josep, a qui vau vendre als egipcis. Ara bé, no us sàpiga greu, ni us doni enuig l’haver-me venut aquí, doncs per salvar vides em va enviar Déu davant vostre. Perquè amb aquest van dos anys de fam per la terra, i encara queden cinc anys en què no hi haurà llaurada ni sega. Déu m’ha enviat davant vostre perquè pugueu sobreviure a la terra i per salvar-vos la vida» (Gènesi 45, 2 -7).
Més articles de la categoria

El viaje de Esperanza” un vídeo per conscienciar sobre la situació de les persones refugiades desde les aules
Redacció - 6 de juny de 2023

Atletisme: Campionat de Catalunya de Clubs Màster a Lleida i control de salts i llançaments a Manresa
Jaume Grandia - 5 de juny de 2023