HO’OPONOPONO

Redacció 26 d'octubre de 2020

1382 Views

Per: Sònia Roman –

Ho sento, perdona’m, gràcies i t’estimo.

Títol ben desconegut per mi fins fa pocs dies. Ho’oponopono? Què és això que no sé ni pronunciar? Doncs com que diuen que mai anirem a dormir sense haver après alguna coseta nova.. si hi ha algú com jo que no la coneixia, avui el tendències es dedica a saber una micona més que és això de l’Ho’oponopono.

Fa uns dies, una persona molt important per a mi, em va parlar d’una escriptora que parlava d’aquest terme, mai abans havíem comentat res d’això, i en un primer moment em va costar de pair-ho, però com que mai deixem d’aprendre, aquesta setmana he buscat informació i he descobert que l’Ho’oponopono és un art, un mètode hawaià, molt antic, que serveix per a la resolució de problemes, un mètode per tornar al moment zero on es va començar a acumular la informació que va causar el problema. Crec que val la pena descobrir-lo i perquè no, adaptar-lo als nostres dies i als nostres temps.

Diuen que si repetim les paraules del subtítol: “Ho sento, perdona’m, gràcies i t’estimo.” no totes a la vegada si no cal, es netegen pensaments que no són bons per a nosaltres, s’alliberen emocions i sentiments negatius per fer lloc a una tranquil·litat interna, ja que tot passa dins d’un mateix, netejant la ment i la memòria inconscient d’emocions negatives.

Perquè a la fi, cadascú és responsable de si mateix i el que és indiscutible, és que volem el millor per nosaltres mateixos. L’Ho’oponopono diu que l’univers és una unitat, per tant cadascú de nosaltres som univers, i com a conseqüència, responsables de tot el que succeeix. Se que costa entendre això perquè per a mi també és difícil, però si que crec que caldria reflexionar i treballar la idea per millorar, tot per tal de crear la nostra pròpia realitat i poder controlar les nostres emocions, aconseguir el que desitgem, i revertir qualsevol situació no volguda per nosaltres

Amb això no vull dir que siguem els únics responsables de tot el que succeeix, tots som responsables, però cadascú ha d’assumir la seva part, això fa unitat. Evidentment, assumir-la o no, és un acte voluntari, i pel fet de ser voluntari, ja fa que sigui bonic, encara més bonic.

I com voluntari és també dir un Ho sento, perdona’m, gràcies o t’estimo… aquí teniu el consellet de la setmana: “Trieu una paraula, la que vulgueu, o totes si sou ben atrevits, però almenys una, i digueu-la, començant amb les persones que més estimeu, perquè a vegades es fa necessari dir un “ho sento” o un “perdona’m” i perquè un “t’estimo” fa moure quelcom al nostre interior que fa que el cor bategi amb més força.

I com que això no podia acabar d’una altra manera, jo us dic un gràcies.

Gràcies per llegir-nos!