Gran senyora

La mort és així :
quieta i callada.
És la certesa més certa
de tot el que tenim.
Amb les conques buides
ens esguarda tranquil·la.
No ens escaparem pas
per més que correm.
Diem: – Quin mal gust
parlar de la mort!
Més val no parlar-ne.
Problema resolt!
Ella, però, s’emporta
els éssers que estimem,
que són el nostre consol,
sense demanar el parer de ningú.
I qui està del tot preparat
per afrontar el dol?
Potser patim més per la mort dels estimats
que no pas per la nostra pròpia mort.
A aquesta Gran Senyora
de somriure descarnat,
hi ha dies que la tracto a barretades;
sé que m’espera al cul del sac.