Foc!!!

Per: Miquel Puig Soler – imatge: istock –

A mesura que es van incendiant algunes de les nostres contrades boscoses, confosos i esparverats, contemplem les maleïdes flames que arrasen implacable el que tant estimem i que condiciona d’alguna manera la nostra forma de viure. Alzinars i fagedes mil·lenàries, masies antigues, cases noves que han envaït potser un lloc que no tocava, animalons… Sols de veure el panorama desolat i aspre que es produeix en tot l’entorn que es crema, som conscients de la gran desgràcia que ens assola cada cop  amb més freqüència, i sembla ser que és un fet que serà molt difícil de controlar en el futur. Quan això passa en algun lloc, es aleshores que ens adonem dels beneficis que ens aporten la natura verda i els arbres a la nostre vida.

Provocat o no, el foc ho arrasa tot. No cal entrar en detalls de com s’ocasionen la majoria d’incendis, però seria bo per tots, tenir més cura a l’hora de fer qualsevol acció que pugui motivar cap mena de sinistre inesperat del qual no ens n’haguem de penedir, i ser més conscients per preservar aquest bé prodigiós que ens aporten les muntanyes de les nostres comarques. La identificació dels que estimem la natura amb el paisatge és total, i costa entendre el motiu pel qual quins tenen la obligació de fer-ho no prenen la més mínima acció per salvaguardar-los. Els propietaris diuen que no els hi és rentable, i ho crec, els municipis no tenen diners suficients per fer front a les despeses que comporta la neteja de les immenses masses boscoses cada vegada més extenses dels seus termes, però és evident que si no prenen cap decisió per aturar aquesta plaga de cremadisses, ens veurem abocats a contemplar paisatges com els que enguany s`han produït en diversos indrets de Catalunya.

Alguns arbres tenen un gran simbolisme en la societat mundial, i per llei estan protegits. Són la bellesa dels paisatges, la defensa de les conques i la providència de les muntanyes. Fins i tot, alguns estan catalogats. El Pi de les Tres Branques, lo Perot (l’olivera) de la terra Alta, el Castanyer de Can Cuc, el Gingo Bilova al Japó, Baobab del Senegal, el Drago de Canàries… En totes les generacions hi ha arbres que reben veneració i son motiu de culte, per això, no ens hauria de fer falta cap llei per protegir-los, som nosaltres que hauríem de ser més respectuosos amb ells i saber valorar el significat que tenen. L’altre dia escoltava a la meva neta Carla quan comentava que els monitors de l’escola, en alguna sortida que solen fer i els hi parlen de la natura, el bé que va abraçar els arbres per sentir la seva energia, per escoltar el seu llenguatge i transmetre aquest amor i respecte a les generacions novelles que heretaran aquest llegat. Això que veiem ara com una modernitat, fa segles que els nostres avantpassats ho sabien.

Dos suggeriments estiuencs gastronòmics.

Uns musclets del Delta a la vinagreta. És un bon moment per fer aquets marisc de proximitat, de molta qualitat, econòmic, i amb un resultat verdaderament interessant. Depenent de la quantitat de comensals, compreu el que necessiteu, més o menys, 250 grams per persona.

Els netegeu a consciència, els renteu i els poseu a bullir amb un got de vi blanc, un d’aigua, una fulla de llorer, un tall de llimona i pebre negre en gra. Tapeu la cassola i així que s’obrin els retireu. Deixeu refredar. Els escorreu; els traieu mitja closca i els col·loqueu en un plat o safata, molt ben posats.

Per fer la salsa: en bol hi poseu ceba tendra ratllada, pebrot vermell tallat petit, un parell de bitxos verds confitats en vinagre tallats a rodelles primes, tàperes, mitja cullerada de pebre vermell, oli d’oliva i un bon raig de vinagre bo. Ho emulsioneu i ho escampeu per damunt els musclos. Sobretot que siguin ben frescos, i no els deixeu coure més del compte.

Escalivada de l’hort amb arengada de la Costa. Feu escalivar els pebrots, albergínies, ceba tendre i tomàquet. Un pic fred ho peleu i ho col·loqueu en una plàtera. En una paella amb abundant oli hi fregiu a foc suau, una arengada de la costa per persona. La retireu de l’oli. Un pic fredes les netegeu amb cura, en traieu l’aresta i les poseu escampades sobre l’escalivada. En l’oli de fregir les arengades hi daureu dos grans d’all laminats amb un brot de romaní. Deixeu refredar una estona i amaniu l’escalivada.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin