Fins quan?

Miquel Puig Soler 18 de maig de 2023

251 Views

El dia vint-i-cinc d’aquest mes d’abril es va celebrar el dia contra el maltractament infantil. Segons les estadístiques, la immensa majoria d’abusos sexuals a menors són comesos per homes; una de cada cinc criatures pateix, d’una manera o altra, aquesta perversitat humana abans dels disset anys. És la puta realitat d’un greu problema que possiblement continuarà si no hi ha una fórmula per trobar un aturador eficient contra aquesta infame lacra de la nostra societat. Les enquestes dirigides a aquest fosc assumpte, afirmen que un vuitanta-cinc per cent de les agressions que es produeixen a menors són provinents de l’entorn familiar dels agredits. Pares que fan visites nocturnes a habitacions que no toquen, avis que volen jugar amb la porta tancada, amics de la família, veïns considerats i simpàtics que s’ofereixen a guardar les criatures, entrenadors i monitors d’esports, directors de música o de teatre, capellans: una llarga llista de pederastes emboscats en el lloc més impensat…

“No és possible que aquesta persona de confiança, amiga meva i dels de casa vulgui fer-me mal”, pensa la persona abusada; el nen o la nena que en un moment de la vida pateix una violació de la seva intimitat, al començament li pot semblar fins i tot normal el fet que aquella persona que coneix moltíssim, vulgui afalagar-lo amb carícies i carantoines. Però aviat aquell emprendament momentani es converteix en un llaç escorredor que els produeix una sensació de rebel·lia que amb poc temps degenera en un terror implacable.

Un tant per cent molt elevat dels infants no ho diu durant la seva infantesa per por a l’agressor o perquè els fa vergonya explicar-ho. Això és entre tu i jo, li diu aquell malparit. Ja veuràs que serà molt divertit. Et faré molts regals, et compraré el que tu vulguis, però, no ho has de dir a ningú. I així anem. Davant d’aquest panorama penso com de desemparada segueix sent la nostra mainada davant de depredadors sense escrúpols. Potser són persones amb les que ens creuem ens creuem cada dia a l’escala, a la feina o que viu a la mateixa casa. Quan era petit havia escoltat en alguna conversa d’àmbit familiar en què es comentava que el meu pare de jovenet havia estat intern en un col·legi de pares salesians de Santpedor, i que cada dos per tres s’escapava. Hi ha un capellà que em pega, els hi deia a casa. No, no era això; ho vaig saber més endavant.

La societat actual té un greu problema amb aquest tema. Quan arribarà el dia en què l’infant que visqui una situació similar tindrà la llibertat i serà capaç de sortir al carrer i cridar ben fort que no li agrada el que li està passant, i podrà demanar ajut al primer que tingui al costat tot assenyalant amb el dit el cabró que el mortifica? Càssun dena; no hi ha dret!

El bojac

Sovint m’emporto alguna bronca de les nenes, de les netes vull dir: avi, posa’t crema, que sembles un llobarro. I tenen raó. La seva insistència ha propiciat que cada mati em faci una bona untada amb una crema de protecció solar que també alleuja la sequedat de la pell; des que ho faig he notat els seus efectes. Un dels elements més evidents que desvelen la nostra edat és la pell del nostre cos on amb els anys acostumen aparèixer una mena de taques característiques. Son flors de cementiri, nenes; la mare va viure gairebé fins els cent anys i sempre ho deia. Malauradament és així, però no em va gens malament que siguin les netes les que m’ho recordin. Això vol dir que la meva presència encara els importa.

Abans, quan no hi havia el repertori de cremes de què disposem ara per alleujar problemes o ferides de la pell s’usava el bojac o calèndula en diferents formats: cataplasmes, infusions, en oli pomades hidratants, esperit… La pobra iaia Dolores de molt jove va patir múltiples ferides i llagues a les cames produïdes per les varius; el curandero del poble li feia fregues amb esperit de bojac per d’afavorir.li la circulació sanguínia i rebaixar-li la inflamació. Es veu que aquesta acció li produïa un consol reparador que li alleujava el dolor.

El bojac és una planta bonica i vistosa que s’adapta a tota mena de terreny. Té un llarg període de floració que va des de Febrer fins a Octubre amb floretes d’un groc ataronjat, amb la particularitat que quan el cel s’ennuvola les flors es tanquen. Popularment era considerada un indicador meteorològic de mal temps.