Celebrem la Festa Major a les Brucardes 2026
Amb una missa de campanya el diumenge 19 de juliol a les 12h.
Sant Sebastià de les Brucardes
L’origen del mot “Brocardes” apareix documentat ja al segle XI (1021). L’any 1086 consta que Ermengarda, vídua d’en Berenguer Brocard, dona al monestir de Sant Benet de Bages, entre altres terres, el mas anomenat de Bages, que per les afrontacions que el termenegen, ha de tractar-se del mas dels Brocard.
La seva capella en honor a Sant Sebastià va ser restaurada al 1982 i es van posar al descobert vestigis d’un paviment antic, a sota de l’actual.
En el llibre de Sant Benet de Bages s’indica que, amb anterioritat al s. XVII, ja existia una reconstrucció prèvia, no podent posar data a la seva construcció primigènia, ja que fins a dia d’avui no es disposa de noves dades.
La capella està en molt bon estat de conservació, gràcies a la iniciativa de veïns de la urbanització que en tenen cura.
Evangeli Mt 13,24-4323 (Reflexió)
La llavor bona i el jull (cugula)
La presència del mal és un misteri. Difícil de pair de vegades, dolorós d’acceptar, amarg a assimilar. Tot i això, l’explicació del mal la tenim a l’absència del bé; un bé que hauria de ser present i que per alguna raó no hi és.
A l’evangeli veiem que és Déu qui sembra la llavor bona, i l’enemic sembra al costat el jull. Amb una somera apreciació podem percebre aquesta lluita constant a la societat actual, però també a l’interior de cada home. La lluita per ser honestos a la nostra feina, per no tornar mal per ull, sinó de respondre d’acord amb els criteris de l’evangeli.
Déu és present a les nostres vides sembrant la llavor bona. En bona part depèn de nosaltres si volem que el jull irrompi en la nostra existència. Podem arrencar d’arrel el mal si el descobrim a temps, però de vegades requereix un gran esforç dir «no» davant d’una invitació poc honesta, però que pots enriquir les nostres butxaques?
Feliç setmana!
Consell Parroquial de Sant Fruitós de Bages
Record
Norbert Muñoz Sánchez
(23 de juliol de 2021)
Estimat Norbert, avui fa 23 anys i 5 anys que vas emprendre el viatge més llarg, però segueixes amb nosaltres i sempre et recordarem.
Isabel Olmedo
