Fa un mes

Del meu últim escrit al MONTPEITÀ mira que n’han passat de fets extraordinaris i importants a les nostres vides; parlaré de la meva i d’uns fets que han ocasionat que més que mai les persones ens unim, ens retrobem, fem pinya o fem un front comú per tal de superar uns esdeveniments que fins i tot ens sorprenen.

L’última: una operació orquestrada per un govern a l’exili que fa veure que el contrari és més llest que ell i el cap es deixa detenir en un país que encara no es trobava implicat en tota aquesta operació… ara ja tenen quatre fronts oberts i l’adversari haurà de fer mans i mànigues per tal que aquests quatre pensin i actuïn amb els mateixos criteris, cosa bastant improbable i a més hem de constatar que el protagonista ha estat portada de tots i cadascun dels mitjans del món mundial… i ara tots en fan un seguiment al minut; el tema que ens preocupa s’ha acabat d’internacionalitzar i això als altres els va en la seva contra… tothom s’adona del peu que calcen… i de com respecten tothom… i de com no piquen a ningú… i de com s’inventen fets que els utilitzen al seu favor… i de com els lladres campen feliçment… ja ho veieu, ens fan beure a galet!!!!!

L’anterior: una malaltia d’una persona molt propera que afortunadament s’ha pogut tractar a temps m’ha fet pensar en la fragilitat del nostre ésser; pengem d’un fil i nosaltres no tenim la tisora que el pot tallar i tampoc no sabem (millor) quan es tallarà… per tant hem de ser feliços i hem de voler compartir el nostre dia a dia amb les persones que estimem. El fet d’acompanyar a aquesta persona en el sofriment i veure la seva paulatina milloria ha fet encara més estrets els lligams que ens unien.

L’anterior a l’anterior: el retrobament amb un ésser estimat amb el qui feia temps que no veia m’ha fet adonar que ara està més gras (ha deixat de fumar!!!!!) i que no ens podem permetre estar separats; sempre hi haurà més coses que ens uneixin que no pas que ens separin (i aquestes últimes, si volem, les podem obviar).

I l’anterior a l’anterior de l’anterior: una gran mare ja no és físicament al nostre costat, ella se n’ha volgut anar de viatge cap el seu castell a retrobar-se amb el seu príncep després d’haver fet tot el seu camí… et tindrem sempre en el record.

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin