0 Shares 132 Views

Estiu 2024

132 Views

Aquest passat 20 de juny, a les 22 hores i 51 minuts hora oficial peninsular, va ser el moment del solstici d’estiu i el començament d’aquesta estació que durarà 93 dies i 16 hores, s’acabarà el diumenge, 22 de setembre amb l’equinocci de tardor.
L’inici de l’estiu a l’hemisferi nord és quan la Terra passa per al punt de la seva òrbita des de la qual el Sol presenta la seva màxima declinació nord.
El dia que això succeeix, el solstici, el Sol arriba a la seva major elevació sobre l’horitzó al migdia i descriu al cel l’arc més llarg. Com a resultat, aquest és el dia amb més hores de Sol de l’any.
El començament de l’estiu a l’hemisferi nord coincideix amb el començament de l’hivern a l’hemisferi sud.
Les nits de l’estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l’any, i per això representen una bona ocasió per observar el cel. A més, a l’estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir cels més foscos, ens permeten veure millor el firmament.
Al capvespre no podrem veure cap planeta. Al juliol Mercuri farà una breu aparició i Venus es podrà veure molt baix a l’horitzó des d’agost. Haurem d’esperar a primers de setembre per poder veure sortir a Saturn per l’est.
Al matí, començarem l’estiu amb Mart, Júpiter i Saturn visibles, però Saturn deixarem de veure’l a mitjans de setembre. A finals d’estiu, Mercuri començarà a ser visible
A part dels planetes, és fàcil distingir al cel, grups d’estrelles brillants.
El més característic és el triangle d’estiu, format per Altair, de la constel·lació de l’Àliga, Deneb, de la constel·lació del Cigne, i Vega, de la constel·lació de la Lira. És pròpiament un asterisme, ja que combina estrelles de diferents constel·lacions.
Cap al sud, són típiques de l’estiu les constel·lacions d’Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia.
Aquesta banda blanquinosa, la “via lletosa” com l’anomenen els pastors de l’Alt Urgell i els Pallars, formada per la brillantor dels milions d’estrelles que componen la nostra galàxia, i que es pot veure a l’estiu, en tota la seva esplendor, creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.
El 5 de juliol es produirà el màxim allunyament anual de la Terra al Sol, és l’anomenat afeli. En aquell moment la distància entre la Terra i el Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que quan la distància és menor (periheli) que va ser el 3 de gener.
El dia 18 de setembre, tindrà lloc un eclipsi parcial de Lluna, es podrà veure a Amèrica, Europa i Àfrica. La fase de la parcialitat, visible des de casa nostra, començarà a les 4:13 i s’acabarà a les 5:16, hores oficials peninsulars.
Durant aquest estiu podrem gaudir de les pluges d’estrelles dels Delta Aquarids cap el 31 de juliol i els populars Perseids cap el 12 d’agost.
Les Llunes plenes durant l’estiu seran el 22 de juny, el 21 de juliol, el 19 d’agost i el 18 de setembre.

Àngel Massallé
Agrupació Astronòmica de Sabadell

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El racó de Rosa Brucart: “Kaboom i perspectiva”
19 views
19 views

El racó de Rosa Brucart: “Kaboom i perspectiva”

Rosa Brucart - 21 de juliol de 2024
CNL Montserrat: Obrim la gana
19 views
19 views

CNL Montserrat: Obrim la gana

CNL Montserrat - 21 de juliol de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com