En Peyu (Lluís Jutglar Calvés) torna a Sant Fruitós de Bages per la Festa Major d’Estiu amb «La niña bonita», un espectacle amb bombo, números, participació del públic i un pernil en joc. Però aquesta no és la seva primera connexió amb el poble. Ja hi havia actuat anteriorment amb espectacles com i-Time (2016) i L’home orquestra (2019), i l’any 2020 Sant Fruitós també va entrar en el seu univers humorístic quan, al programa Està passant de TV3, va comentar l’enfonsament d’un camió grua a la plaça de la Vila.
Ara que torna al Cobert de la Màquina de Batre, aprofitem per parlar amb ell de festa major, humor de poble, llengua, territori i vida rural
Tornes a Sant Fruitós de Bages per Festa Major. Ja hi havies actuat abans amb espectacles com i-Time i L’home orquestra. Què té Sant Fruitós: bons records, bon públic o algun deute pendent amb el poble?
No recordo gairebé res de cap poble on actuo. En general a Catalunya totes les places, pavellons municipals i llocs on actuo per festes majors tendeixen a assemblar-se bastant. Sí que és veritat que el Cobert aquest de la Màquina de Batre que teniu a Sant Fruitós no l’he vist enlloc més de Catalunya.
A banda de la Plaça de la Vila, el teatre Casal Cultural i el Cobert de la Màquina de Batre, què més coneixes de Sant Fruitós?
Doncs el que deu conèixer tot Catalunya. El Monestir de Sant Benet. Hi vaig fer una visita teatralitzada amb la meva xicota i la meva filla i va ser divertidíssima i molt interessant. També hi he actuat diverses vegades en esdeveniments privats.
Què et motiva més, actuar en un teatre convencional o a l’aire lliure en un escenari de Festa Major?
Motivar sempre motiva més actuar en un teatre perquè els matisos, els ritmes, les pauses… sempre són molt més interessants en un entorn controlat. La Festa Major té els seus alicients. Si passa un quillo amb moto amb un tubarro Metrakit fent l’idiota per la carretera del costat del lloc on actues sempre pots criticar-lo, això al teatre no passa.
Aquest cop vens amb La niña bonita, un espectacle amb bombo, números, públic i un pernil. Això és teatre, una quina, o una metàfora força exacta de la Festa Major catalana?
És una excusa argumental simplement per acabar fent el que sé fer que és riure i parodiar el nostre dia a dia, el nostre país i la nostra quotidianitat.
El pernil és realment el gran premi o el gran premi és sortir viu d’un espectacle teu si et toca participar-hi?
Pels que són fans el premi és veure l’espectacle, llavors que algú es pugui emportar un pernil de veritat sempre és un alicient per la gent que ve a veure’t i no és especialment fan. És una manera de cridar-los l’atenció i que no desapareguin a mig espectacle.
L’any 2020, Sant Fruitós va sortir a l’Està passant arran de l’enfonsament d’un camió grua a la plaça de la Vila, i tu vas acabar parlant de «l’arròs de Sant Fruitós». Ara que tornes al poble, vens a actuar o a demanar disculpes al sector arrosser local?
Som al 2026. Normalment no recordo ni les emissions dels programes que he enregistrat la mateixa setmana, imagineu del que vaig fer el 2020. En tot cas espero no haver dit cap barbaritat.
Saps si després d’aquell gag, algú de Sant Fruitós us ha dit mai res? Alguna queixa, alguna rialla?
Crec que no. Tot i així és probable que algú es queixés. Passava sovint que quan sortia a l’Està passant sempre que parlava d’un poble deia alguna cosa com «si hi heu d’anar expressament no val la pena» i és increïble com la gent s’ofenia i s’ho prenia com una cosa molt personal, quan ho deia absolutament de tots els pobles que apareixien a la secció.
Actues al Cobert de la Màquina de Batre, un nom que ja sembla escrit per fer-ne un gag. Entre això i la plaça de la Vila fent d’arrossar, Sant Fruitós t’ho posa fàcil?
Tots els pobles tenen coses en les que t’hi pots agafar per fer humor, el meu el primer: Muntanyola. Si et rius del teu propi poble crec que després tens carta blanca per poder encardar-te una mica de tota la resta.
Hi ha diferències entre l’humor d’Osona i l’humor del Bages, o al final tots els pobles riuen del mateix: l’Ajuntament, els cunyats, les obres i els horaris impossibles de la Festa Major?
Home, si hi hagués diferència entre l’humor del Bages i el d’Osona seria estrany. Jo no l’he notat. Som comarques veïnes. Potser ara que hi ha el Lluçanès fotut pel mig arribarà un dia que la gent del Bages ja no m’entendrà.
Tu has defensat sovint que la cultura també ha de passar als pobles i no només per les grans ciutats. Què hi trobes, als pobles, que no trobes en un gran teatre de Barcelona?
En una Festa Major, el públic és molt transversal: hi pot haver avis, joves, famílies, gent que et segueixi i gent que no sap ben bé què veurà.
Això condiciona la manera de fer humor?
No especialment. Condiciona més el fet de si és entrada gratuïta o de pagament. Si és de pagament la gent que et ve a veure ja ve predisposada a consumir el teu tipus d’humor. Quan l’entrada és lliure, allà si que a vegades s’ajunta un tipus de públic que no tenen perquè saber qui ets ni ser especialment fans teus.
Has parlat sovint de la importància de no perdre la llengua ni la manera de parlar. Dalt d’un escenari de Festa Major, també es defensa el català?
Treballant en català es defensar el català, ja sigui a dalt d’un escenari o darrere la barra d’un bar.
A vegades sembla que la cultura catalana hagi de demanar perdó per existir. Tu, quan puges a l’escenari, tens aquesta sensació o vas més a la brava?
La veritat és que ni m’ho plantejo. Jo faig humor del que a mi personalment em fa gràcia i bec d’un substrat i uns personatges que són els que conec. No sabria fer humor d’una altra cosa que no fós la nostra manera de ser. Això passa amb tots els humoristes del món, però la pregunta només ens la fan als catalans.
Des del Montpeità expliquem el poble de prop, amb les coses grans i també amb les petites anècdotes. Quin paper creus que tenen avui els mitjans locals en un moment de xarxes, presses i titulars cridaners?
Els mitjans locals són bàsics i interessantíssims. A mi m’encanta quan volto llegir la premsa local. Crec que en un món globalitzat com l’actual els localismes són les poques coses autèntiques que hi queden.
També tens una vida molt vinculada al món rural, amb el teu projecte a Muntanyola. Què t’ha ensenyat el ramat de cabres que no t’hagin ensenyat ni la ràdio, ni la tele, ni els teatres plens?
Les cabres a mi m’ajuden a recordar-me que el món és real, que és de veritat. El nostre ofici és molt mental: has de pensar molt i escriure molt. Necessito tenir contacte constant amb la natura i els animals per recordar-me que al final nosaltres, malgrat tota la parafarnàlia que hi hem posat, també som animals convivint amb altres animals.
Què és més difícil: fer riure un públic de Festa Major o aconseguir que una cabra faci exactament el que vols?
Que una cabra faci exactament el que vols no és difícil, és impossible.
Què li diries a algú de Sant Fruitós que pensa «jo ja he vist en Peyu altres vegades»? Per què hauria d’haver tornat aquesta Festa Major?
Home… Doncs perquè quan vaig venir tenia cabells i ara sóc calvo i molt més sexy.
Has vingut prou vegades a Sant Fruitós per tenir-ne una opinió injusta però divertida?
Sant Fruitós em sembla un lloc increïble. I, al mateix temps, tan lleig com qualsevol altre. Si hi heu d’anar expressament, no val la pena.
Què fa més por: un públic fred, un públic massa participatiu o un senyor de primera fila que vol ser més graciós que tu?
Els que es volen fer els graciosos són perillosíssims. Són tan perillosos o més com la gent que en la seva feina no té cap mena de poder sobre ningú i llavors es fan presidents de la comunitat de veïns per poder exercir algun tipus d’autoritat a algun lloc. S’ha d’anar molt en compte amb aquesta gent.
La Festa Major ideal quins tres ingredients obligatoris hauria de tenir?
Havaneres amb rom cremat, un espectacle de teatre ben parit i un dia festiu entre setmana.
A la Festa Major d’un poble, qui mana més: l’alcalde, la comissió de festes, la persona que porta les claus del Cobert o qui decideix l’hora del sopar popular?
Els avis. Els avis sempre són els que manen més perquè són els que dominen l’opinió popular dels veïns. L’alcalde sempre va a remolc dels avis, i mentre això sigui així, el món anirà bé.
