Sovint es parla de les empreses i dels comerços en un sentit negatiu i pessimista, com si ara no fos el moment d’obrir-ne cap. Catalunya sempre ha estat pionera en aquets tipus de negocis i, al llarg dels anys, s’han convertit en el motor econòmic més important del país. És evident que darrera de cada empresa sempre hi ha les persones que les fan funcionar: qui aixeca la persiana, qui paga les nòmines, qui arrisca, qui contracta, qui compra, qui ven i qui pateix més que ningú per intentar arribar a final de mes i crear la riquesa necessària per impulsar noves inversions de cara al futur.
Però ara vivim una època estranya, d’aquelles que tot va molt de pressa i potser no tenim prou temps per entendre què està passant. L’economia en general, els canvis d’hàbits, els conflictes bèl·lics que succeeixen arreu del món i la competència deslleial, ens fan dubtar i ens esquitxen. Els costos pugen, els maldecaps es multipliquen i la tecnologia avança a una velocitat de vertigen.
Enmig de tot aquest batibull, les empreses intenten adaptar-se i busquen les solucions més convenients per sobreviure. Algunes, és evident que no se’n surten i han de plegar; d’altres, estan obligades a buscar noves fórmules per mantenir-se vives.
Una societat necessita normes, és clar que sí, però també li cal sentit comú i, en algunes ocasions cal ser valent i arriscat. Si tens confiança en tu mateix i el talent necessari per fer allò que desitges, no tens cap més remei que llençar-te de ple, tossut i astut, per fer realitat aquell projecte amb què fa molt temps que somies. Si no ho fas, potser que te’n penediràs més del que et penses.
Si volem més oportunitats i serveis per el nostre país, necessitem empreses que funcionin a ple rendiment, dirigides per persones emprenedores, dinàmiques i actives. La prosperitat no apareix a cada cantonada. És construeix amb confiança, esforç i de regles clares i concretes.
Quan una empresa funciona, no només hi guanya el propietari. També hi guanyen els treballadors, els proveïdors i, en definitiva, tot el territori. Una bona economia no és un luxe, és una condició indispensable. per viure millor.
Si tens interès en crear la teva pròpia empresa, no ho dubtis i endavant. —Molts de nosaltres ho vam fer.
L’aigua amiga
L’aigua amiga. Així podríem qualificar l’aigua que intervé quasi sempre a la nostra cuina quan cuinem. Sovint menystinguda, però imprescindible en tot moment, forma part dels ingredients que utilitzem en la majoria dels nostres àpats, ja que ens permet transmetre l’escalfor del foc, als aliments que preparem. Fer un arròs, un fricandó, un suquet de peix en són bons exemples.
Si en la majoria de preparacions aquesta funció és evident, és en la cocció de la pasta, que cal posar-hi l’atenció especial, ja que un cop cuita, curiosament, llencem tota l’aigua aigüera avall.
Una aigua que, durant la cocció, ha incorporat una certa quantitat de midó i de sucres que sovint no solem valorar. Aquestes substàncies tenen propietats lligants i espessidores, i aporten sabor i consistència a les salses.
Els italians grans especialistes en la cocció de la pasta, aconsellen guardar sempre unes llossades d’aigua de la cocció abans de llençar-la, per afegirne a la salsa i acabar de condimentar-la.
Espaguetis al pesto
És una recepta molt senzilla, econòmica i fàcil de preparar. A casa ens agrada a tots i en faig sovint.
Per quatre persones: Tres-cents grams d’espaguetis frescos, vint fulles d’alfàbrega de fulla ampla, dos grans d’all pelats, un bon grapat de formatge parmesà ratllat, una bosseta petita de pinyons o quan n’és el temps, ametlles tendres, un pols de sal i cinc cullerades soperes d’oli d’oliva verge.
Ho poseu tot en un recipient apte per triturar amb el turmix. Poseu una cassola al foc amb abundant aigua i sal; quan arrenqui a bullir feu-hi coure la pasta de quatre a cinc minuts o el temps que indiqui el fabricant.
Abans d’escórrer-la, reserveu un parell de cullerots d’aigua de cocció i afegiune a la barreja dels ingredients. Ho tritureu ben fi. Recordeu que la salsa ha de quedar espessa.
Escorreu completament la pasta i poseu-la en un bol. Aboqueu-hi la salsa pel damunt, barregeu-ho bé i acabeu-ho amb una mica més de formatge parmesà. És deliciosa.
Us recomano tenir un parell de torretes d’alfàbrega de fulla ampla ben regades en qualsevol balconera que hi toqui el sol, per tenir-ne sempre a mà.
