Els factors psicosocials determinen l’efectivitat de l’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca

Aquest titular m’ha cridat l’atenció, com persona inclosa en aquest col·lectiu, el de la gent que patim una insuficiència cardíaca, quan trobo publicacions d’estudis concrets referents a aquesta afecció, els llegeixo, suposo que ens passa a molts quan es tracta de la nostra salut o de la dels éssers més propers i estimats.
Aquest treball l’han impulsat Professionals d’Infermeria i Medicina del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Atenció Primària Metropolitana Sud, i amb el permís de tots ells, m’agradaria que poguéssiu llegir íntegrament aquest article publicat per l’Hospital Universitari de Bellvitge.
La manca de suport familiar i social i els símptomes depressius són els principals elements que deterioren la capacitat dels pacients per adoptar hàbits i pràctiques saludables.
La prevalença de les insuficiències cardíaques (IC) creix de forma sostinguda a les societats occidentals des de fa anys i a hores d’ara s’estima que afecten un percentatge d’entre l’1% i el 2% de la població. La millora continuada de les eines terapèutiques i els tractaments ha propiciat un augment de la supervivència mitjana dels pacients d’IC, que se situa per sobre un 60% als 5 anys. Després de rebre l’alta mèdica, la capacitat dels pacients per adoptar hàbits i pràctiques saludables en la seva vida quotidiana, que van des de l’alimentació a l’activitat física, esdevé un component essencial per millorar la seva qualitat de vida i reduir els riscos d’agreujament de la malaltia.
L’estudi s’ha portat a terme amb un total de 1.123 persones amb IC amb l’objectiu d’identificar els factors psicosocials associats a una pitjor autocura. D’aquesta manera, s’ha fet una avaluació detallada dels paràmetres demogràfics, clínics i socials de cadascun d’aquests pacients. “Això ha permès identificar la manca de recursos de suport social i familiar (per exemple, els serveis d’un cuidador), així com l’aparició de símptomes de depressió com a principals factors d’abandonament de l’autocura”, explica Esther Calero, infermera del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge i investigadora de l’IDIBELL i una de les autores del treball.
Investigadors de l’IDIBELL i professionals de l’HUB i de l’Atenció Primària signen el treball, que pot permetre utilitzar els factors psicosocials com a predictors dels resultats de l’autocura.
L’estudi s’ha publicat a l’International Journal of Nursing Studies, la revista d’infermeria més rellevant a nivell mundial.
Entre les implicacions derivades de la recerca, destaca la recomanació de complementar l’avaluació clínica del pacient amb una altra de psicosocial i socioeconòmica integral, “per tal d’identificar els obstacles potencials que poden dificultar una autocura òptima”, subratlla Esther Calero. Les avaluacions precoces d’aquest tipus actuarien com a elements predictius i facilitarien el disseny d’actuacions específiques per a cada cas, “un procés en el qual la infermeria juga un paper decisiu”, conclou Calero.
El procés d’autocura suposa també l’educació i coneixement voluntari del pacient per al maneig de la insuficiència cardíaca. En aquest sentit, l’empitjorament progressiu en el seguiment de les mesures d’autocura pot portar associat un altre efecte negatiu: la incapacitat del pacient per reconèixer els primers símptomes de possibles descompensacions. Una altra de les conclusions de l’estudi determina que els nivells més elevats d’autocura en pacients amb IC es registren entre les dones, fet que s’associa amb el paper cuidador que tradicionalment han exercit envers fills, parelles, gent gran o persones amb dependència.
L’estudi s’emmarca en les accions endegades des del Programa Territorial d’Atenció Integrada al Pacient amb Insuficiència Cardíaca Comunitària de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS. Aquest programa, que compta amb un lideratge compartit entre l’HUB i l’Atenció Primària, està coordinat pel Dr. Josep Comín, cap del Servei de Cardiologia de l’hospital, i Coral Fernández, adjunta a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud, i es basa en el manteniment de la continuïtat assistencial entre l’hospital i l’atenció primària.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin