El ruedo iberico.

M. 1449
La Crisis galopante: El toro, intentant carregar-se a tot “quisqui”.
El Picador armado: Els Bancs, dessagnant i martiritzant als desprotegits humans de bona fe.
El banderillero cojo: L’oposició. De cap manera compleix com ho hauria de fer.
El Torero ciego: el Govern de torn. No veu res, no sent res, no “olora” res i ho deixa tot per al final, no fer res, ni utilitzar cap dels seus sentits.
El sufrido público en la Plaza: els de sempre, els de a peu, els pagans.
El burladero: Lloc estratègic pels covards, on els polítics tenen plaça reservada per amagar els seus trucs al seu favor i contra el poble.
El Alguacilillo miope: la justícia, la conya.
La Banda: La musiqueta de sempre dels ministres del règim que està en el poder i els seus sequaços.
El arrastre del toro fuera de la Plaza: Per desgràcia el que mai veurem en la classe política en general. Depriment.
La estocada imperfecta: Les excuses polítiques, els Decrets Llei, la corrupció, els enganys, la manca de transparència; el fer veure que no ho sent, la no dimissió, la conya…
El descabello: El desnonament, les retallades en educació i en sanitat, la mort social, l’abandó, la dalla assassina …
El Senado: Abocador de polítics i jutges de tots els colors que han estat cessats dels seus càrrecs institucionals, majorment per prevaricació, corrupció, nepotisme, evasió de capitals i un gran nombre incalculable d’etcèteres.