El morter

El més important de tots els estris que no serveixen per coure en cuina tradicional catalana, és sens cap dubte el morter amb la seva corresponent massa sovint feta amb fusta de boix. Imprescindible per tota mena de picades. N’hi ha agut de pedra, alabastre, marbre, fusta, ferro, terrissa envernissada, de bronze i possiblement d’algun altre material.
Aquest diumenge el morter és el protagonista de la gran xatonada del Vendrell, festa enormement popular per tota aquesta contornada de l’Alt i Baix Penedès. Son diverses les localitats que s’atribueixen els mèrits del descobriment d’aquesta excel·lent amanida i no es posen mai d’acord. El xató, durant el període hivernal que es quan hi havia les millors escaroles, es un plat present en la majoria de les llars.
La vermelló de les barretines i els crits de les gralles enardeixen i animen l’ambient
Feia goig de veure la llargària d’una taula parada amb tovalles de quadres, on banda i banda petits i grans es preparaven pel gran concurs de xatonaires que organitza l’Ajuntament del Vendrell. Cadascun amb els ingredients preparats, cuits, duts de casa, en la seva parcel·la atents a l’inici de la competició. La vermelló de les barretines i els crits de les gralles enardeixen i animen l’ambient distorsionant la xarrameca de la multitud que omple tota la plaça, conferint-li un ambient festiu propi de la trobada gastronòmica més esperada de l’any.
El truc, truc de les masses dels morters de tota mena comencen a matxucar tots els components harmònicament per aconseguir la textura i el sabor que se li vol donar a la salsa. Obtenir una massa homogènia i pastosa amb l’acció d’aixafar-ho bé és on hi radica l’èxit de l’operació. Son múltiples les varietats que ideen alguns concursants per intentar assolir el premi de xatonaire d’honor, on la imaginació i la fantasia conten a l’hora de presentar el plat. Alguna de les exposicions son verdaderament espectaculars i artístiques.

El Xató
Els ingredients bàsics per fer un bon xató segons la tradició popular, per sis persones són: Dues cebes petites escalivades, una cabeça d’alls o dues si son petites, sis tomacons, tres nyores, vuit ametlles torrades, vuit avellanes, quatre llesquetes de pa fregit, mig gra d’all cru, un bon raig de vinagre de vi, pebre vermell dolç, negre, sal i oli d’oliva.
Escaliveu la ceba, els alls i els tomàquets fins que quedin ben tous Deixeu refredar i els peleu. Bulliu les nyores amb l’ajut d’un ganivet raspeu la polpa interior. Col·loqueu els ingredients al morter si pot ser que no sigui massa petit. A mida que ho aneu aixafant hi aneu posant els ingredients. No us canseu abans d’hora. Ha de quedar una massa compacte i fina. Hi poseu el vinagre i afegiu l’oli poc a poc fins que tingueu la salsa necessària.
El Xató va acompanyat de bacallà esqueixat, unes anxoves, tonyina fresca dessalada, un tall de truita de carxofes, un altre de mongetes i unes olives arbequines.
Hi ha gent que li agrada amanir el xató unes hores abans perquè diuen que ha de quedar cuit. Jo prefereixo incorporar la salsa deu minuts abans, això sí, l’escarola ben escorreguda, millor ficada en un drap net i estomacar-la sobres el marbre de la cuina. Ben barrejat i disposat en una gran platera amb bon gust, o en plats individuals.
Bé, tota aquesta feinada si voleu us la podeu estalviar. No és ben be el mateix, però serveix—ja sabeu, aquell trasto d’acer que s’endolla i en cinc minuts ho teniu llest.
La nostre cuina com altres, ha estat durant generacions i depenent de les disposicions de cadascun una cuina de necessitat, que en mans de les nostres cuineres i cuiners sovint se’n ha fet una festa. El pa amb tomàquet, l’escudella i carn d’olla, la sarsuela, l’arròs, el xató, i altres plats tradicionals constitueixen tot un ventall de magnífiques receptes conegudes arreu d’Europa.
Catalunya, té una llengua, uns drets, una història, uns ideals i una bona cuina. Aprofitem-nos-en.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin