El gust i la familia

Imatge: GettyImages

El raïm que em vaig menjar ahir no tenia gust de res… la pinya ve de COSTA RICA… ara tenim de tot, tot l’any i com que no ens volem estar de res, de dilluns a diumenge, la societat ens ho ha de posar en safata; una societat que cada dia és més de consum i no pensant només amb el menjar, també amb l’oci… de terrasses que ofereixen els millors còctels en trobarem d’obertes diàriament; de pistes de pàdel (ja no cal que ens obri ningú) en trobarem per poder-hi jugar (i hem de ser quatre!!!!) tot i que també se’n tanquen, també se n’obren… i tot això amb els mil euros de mitjana (al mes) que hom cobra. El que és cert és que el jovent cada dia s’emancipa més tard o que decideix que aquesta societat no li aporta res i en busca una suposadament millor fora de les nostres contrades i aquesta distància també l’allunya de la família. I que és o que era la família?… suposadament és un conjunt de persones unides per un estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills, però aquest concepte ha canviat; actualment en tenim de d’altres tipus: les biparentals sense i amb fills, les homoparentals, les reconstituïdes, les monoparentals, les d’acollida, les adoptives, les extenses… però en són de funcionals? Diria que la forma no té res a veure amb el seu bon funcionament; el més important són factors com l’harmonia, la cura i ajuda mutus, l’amor, el respecte i la unió. I quina és la seva funció? Totes estan relacionades amb cobrir una sèrie de necessitats bàsiques:
– La necessitat de tenir: sobretot referint-nos als aspectes econòmics i educatius necessaris per viure.
– La necessitat de relacionar-se: la família ensenya a socialitzar-se, a comunicar-se, a estimar, a sentir-se estimat, a sentir-se proper (i en la distància no te’n deus sentir massa, oi?) tot i que també aquesta distància no cal que sigui de quilòmetres; pot passar que com més a prop estiguem més lluny ens sentim.
– La necessitat de ser: la família ha de proporcionar a l’individu un sentit d’identitat i autonomia d’un mateix… que sovint el perdem al cap de quatre dies (em refereixo al de la identitat).
Si tenim totes aquestes necessitats cobertes, però ja no ens sentim tan propers als altres membres d’aquesta família, quina mena de relació tindrem davant d’una malaltia, de qualsevol conflicte (sigui de parella, entre germans, entre pares i fills) i no importa quines causes tinguin (problemes externs, del cicle vital, d’atenció a persones dependents…).
Caldrà practicar l’escolta activa… si és que és possible la comunicació.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin