0 Shares 211 Views

El ball

14 de setembre de 2021
211 Views
Per: Miquel Puig Soler – imatge: istock –

 

El ball és el pur moviment del qual gaudim pel simple fet de moure’ns. El plaer de seguir un ritme,—això que tenim tan ancestralment humà per expressar-se físicament les persones. I quan és en grup, és una simfonia de cossos i complicitats que es mostren com la mateixa celebració de  la vida. La sardana, la jota, el flamenc o danses de diferents ètnies de tot el món. La fascinació dels dansaires que van teixint rítmicament sincronitzats amb els instruments musicals, senten un gran plaer executant el mateix moviment exacte, en un grup de persones normals i que la seva única finalitat és, la  perfecció de la dansa que interpreten.

Tanmateix haig de dir que a mi, que el que més m’agradava era el ball lliure on cadascun anava el seu aire,— molt més interessant i agradable quan tenies una noieta que t’agradava en els teus braços. Dins l’envelat atapeït de gent, suant com dimonis, amb el braç ferm i cenyint  estretament el seu cos que s’amollava a la carícia, experimentàvem una turbulència deliciosa difícil d’explicar, ara.  Evocacions romàntiques espurnejades pels records preciosos de la nostre joventut. Era un altre temps!!

Una Festa Major, sense una bona orquestra que l’amenitzi no és una Festa Major normal, i molt menys lluïda. Desprès de l’aturada obligatòria de l’any passat a causa de la pandèmia, enguany s’esperava recuperar la normalitat potser amb actes de format més reduït intentant mantenir l’essència de la festa, però, amb les darreres restriccions sanitàries a pesar dels esforços d’algunes societats i ajuntaments, no s’aconseguirà que cap poble la pugui celebrar amb l’ordre habitual la seva festa més sonada. Haurem d’esperar un altre any.

Fa anys que els pressupostos dels pobles s’havien disparat a l’hora de preparar els programes  d’aquesta esperada festa per cridar l’atenció de gent forastera i aconseguir una gran afluència de públic. Em complaïa molt més la d’abans i,— sovint recordo amb nostàlgia i enyorament aquella Festa Major antiga del nostre poble. La il·lusió màgica de quan érem adolescents, l’ambient festiu que es respirava a la llar, els convidats i familiars que venien a veure’ns, les cassolades de rostit que feia la mare, la taula allargada i coberta amb les millors estovalles de la calaixera, l’envelat, i tot l’enrenou dels preparatius necessaris per festejar la diada,— aquella és encara, la Festa Major que tinc al pensament i que quan hi penso em produeix un brot de malenconia i enyorament. M’agrada pensar-hi i parlar-ne.

Aquests dies s’ha celebrat la Festa Major de Llorenç del Penedès, poble a tocar d’on visc i on hi vaig gairebé cada dia. Feia molts anys que contractaven la Principal de la Bisbal. Sardanes, ball de tarda, concert i ball de gala. Enguany, res. Un avorriment vaja. Ara que això no ha tret que anés ajudar a uns amics a fer una sarsuela d’aquelles per llepar-s’hi els dits. Aquest és un plat típic català dels millors de la nostre particular gastronomia i que va desapareixent, tant de les cartes dels restaurants, com dels àpats que es solen fer a casa. El perquè? Massa car? Molta feina?  Proveu de fer-la i veureu que no es gens complicat.

Sarsuela de peix i marisc

Ingredients per a quatre persones: quatre talls de lluç, quatre de rap, quatre escamarlans, vuit gambes, mig quilo de calamar tallat a rodanxes, mig quilo de musclos, un quart de cloïsses, una ceba, tres grans d’all, tres tomàquets madurs, un got de vi blanc, una copa de brandi, julivert i  mig litre de brou de peix. Sal, oli d’oliva, pebre negre, un bitxo i una cullerada de pebre vermell. Prepareu una picada amb un gra d’all, deu ametlles, tres llesques de pa fregit, el julivert i la copa de brandi.

Poseu la cassola al foc amb l’oli, i feu daurar en primer lloc lleugerament enfarinat, el lluç i  el rap; ho retireu. Feu el mateix amb les gambes i escamarlans, només volta i volta. Hi poseu el calamars i els doneu unes voltes, i al cap de cinc minuts feu el sofregit amb la ceba, l’all, el bitxo, el tomàquet pelat i tallat fi i el pebre vermell. Hi poseu el vi blanc, i la picada. Hi addicioneu el brou. Quan comenci a bullir, rectifiqueu de sal i pebre. Deixeu reduir cinc minuts i ja hi podeu posar els talls de peix. Al cap de cinc minuts de cocció i  hi poseu el marisc pel damunt. Tapeu i deixeu coure tres minuts més tot plegat.

En una sarsuela hi podeu posar el peix que us agradi. Llamàntol, llagostins… Heu d’aconseguir que la salsa no sigui ni massa espessa ni clara, i obtenir la textura idònia que els vostres comensals diguin. Ni havia per sucar-hi pa!!!

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com