Estareu d’acord en que és impossible fer en un dia, tot el que s’ha de fer en un dia. A banda de treballar 8 hores i dormir-ne altres 8, hem de menjar fruita i verdura pel potassi i la fibra, beure molta aigua, fer mitja hora d’esport, fer 20 minuts de migdiada, etc…
No és estrany doncs que l’actual societat en la que ens toca viure, estigui al llindar del col·lapse degut a un estrès permanent.
Deixant a banda els temes d’àmbit mundial, guerres, fam, fallides bancàries, inflació i corrupcions vàries, fiblons marítims devastadors, etc… hem de fer front a l’estrès diari personal, familiar i laboral.
Per què hem de fer més d’una cosa al mateix temps? Per què volem ser els “top ten” del nostre cercle d’amistats? Per què volem tenir més pits, més cabells, menys “mixelins”?
Potser hauríem de ser més humils, ser més generosos i tenir més gratitud amb el que tenim i amb com som… potser aleshores l’odi, la rancúnia i l’enveja deixarien de provocar-nos estrès.
Segur que psicòlegs i psiquiatres tindrien menys feina, però no sempre els seus consells i les seves potingues curen els nostres atribolats cervells.
Brogit Difonem Cultura
