Dos i dos sumen cinc

Per: Txema Seglers ©Foto: Pep Parer

L’inici de tot, segons la mitologia grega, fou el Caos. Una immensitat vàcua, una caiguda permanent, una confusió sense fi. Després, però, de les entranyes del Caos aparegué Gea, la Terra. Dos segles més tard, d’ençà d’aquella primera intuïció, la ciència ha corroborat la substància caòtica de l’univers. Segons els cosmòlegs físics, un 73% de l’univers és energia fosca i un 23%, matèria fosca freda. Només un 4% serien àtoms. De fet, els científics afirmen que l’energia fosca present en tot l’espai exerceix una pressió que accelera l’expansió infinita de l’univers. Ara bé, tant si acceptem el relat mitològic com el relat científic, arribem a la mateixa conclusió: som fills del caos, de la matèria obscura. Entre el grec que s’imaginava la geometria de l’univers mentre esguardava el cel més enllà de l’Olimp i el científic que acluca un ull per observar a través del microscopi no hi ha gairebé cap diferència. Inclús, si tanques fort les parpelles i intentes mirar amb els ulls de la imaginació, pots esbossar una imatge aproximada del 96% de la foscor de l’univers. A vegades, però, l’univers és a tocar i si s’està prou atent, pot cabre en un somriure, en una mirada secreta, dins d’una paraula tendra i agraïda. El misteri de la vida i de la creació sembla inabastable per a la ment humana, tan precària davant de l’infinit. Dos i dos sumen cinc. Teoria de la relativitat. Fins i tot, sense esperar-t’ho, qualsevol nit pot sortir el sol. Ho va dir el mestre Sisa. El món galàctic.

Bon any 2022 a tots.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin