Donar o fer?

«Estudies català? Sí, però mai se m’han donat bé les llengües. Ah, mai han estat el teu fort, mai t’han anat bé, sempre t’han resultat difícils, t’han costat força, no te n’has sortit, deus voler dir, oi?» «Ah, que no puc dir no se’m donen bé?» «Dona, poder dir-ho…, bé que ho has dit. Ara bé, que sàpigues que és un calc del castellà.»

Aquest és un diàleg que vaig tenir un dia amb una meva cosina. I a partir d’aquest mal ús del verb donar vaig pensar en quins altres casos es feia servir malament per influència del castellà. En molts casos en què el castellà fa servir el verb donar, el català fa servir el verb fer. Fem un petó, una abraçada, un pas, i no donem un petó, ni una abraçada ni un pas. Com a curiositat, els valencians peguen un bes, una abraçada…

A l’Optimot es diu que el verb donar es pot fer servir per indicar alguna mena de transferència d’una entitat a una altra provocada per algú que generalment controla l’esdeveniment. De fet, quan hi apareix el mot cop, sempre haurem de fer servir el verb donar:

• donar una bufetada, una clatellada, un cop de puny
• donar una ullada, un cop d’ull
• donar l’enhorabona, el condol
• donar un càstig, una tortura
• donar un dinar, una festa

En canvi, no es fa servir el verb donar quan el subjecte no controla l’acció. Per exemple:

• fer fàstic (i no donar fàstic): Els caragols em fan fàstic.
• fer la impressió, o fer l’efecte (i no donar la impressió): Em fa la impressió que aprovarà l’examen.
• fer ràbia o fer pena (i no donar ràbia o donar pena): Li fa ràbia oblidar-se de les coses.
• fer vergonya (i no donar vergonya): Li feia vergonya sortir a la tele.
• fer una pel·lícula (i no donar o posar una pel·lícula): Ahir van fer aquella pel·lícula tan bona.
• fer por (i no donar por): Aquella casa em feia por.
• fer un salt i fer un crit (i no donar): Quan ens van amenaçar, el meu marit va fer un salt i jo vaig fer un crit.

Unes altres expressions en què hem de fer servir el verb fer:

-fer al cas o venir a tomb (i no venir al cas): Sergi, no diguis ximpleries, que no veus que això no fa al cas, o no ve a tomb?

-fer el préssec, fer el passerell, que vol dir “deixar-se enredar” (i no fer el primo): Sempre treballo més del compte, faig el préssec des de fa anys.

–fer els ulls grossos, que denota “permissivitat” (i no fer la vista grossa):

–fer l’orni o fer el desentès, sense el pronom es (i no fer-se el suec): Marta, no facis l’orni i despara taula.

I una altra que, us he de confessar que sempre em fa patir, donar temps. Qui ens el dona, un ésser diví que no coneixem? No m’ha donat temps de visitar els pares, d’acabar l’examen, de dinar tranquil·la, de parlar amb els amics, de…, de…, de… De temps, en tenim o no en tenim. Ja en tenim poc que solament ens faltava donar-lo. Si us plau, diguem que no he tingut temps de visitar els pares, d’acabar l’examen, de dinar tranquil·la, de parlar amb els amics…

Per tant, si us plau, no donem tantes coses, que al final ens quedarem sense res. Com sempre els dic als alumnes: «Que sou d’una associació benèfica, que ho doneu tot?» Ep, que no dic que estigui malament ser d’una associació benèfica, enteneu-me. Però si els ho dic així sempre recorden que algunes coses no s’han de donar, si més no en català. I la butxaca també us ho agrairà.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin