Diumenge 27 d’abril de 2025 diumenge II de Pasqua de l’any -C-

Evangeli Jo 21,1-19 (Reflexió)
Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.
Ens trobem en el llac de Galilea o Tiberíades, dins la gran depressió del riu Jordà. El relat ens descriu el treball normal dels deixebles de Jesús, pescadors d’aigua dolça, en una petita cala sorrenca, en la penombra de les estrelles de la nit.
Els apòstols en hores baixes, desanimats, desencoratjats, troben a faltar, la presència del Crist Ressuscitat. Pere, com sempre, pren la iniciativa: “Jo me’n vaig a pescar”; els altres deixebles el segueixen. El treball de nit és un esforç estèril, un estrepitós fracàs. La nit significa tenebra, foscor, obscuritat.
A la sortida del sol, a trenc d’alba, mentre clarejava, es presenta Jesús, la llum Pasqual. L’Amor ve de la llum, la llum porta a la claredat, i l’alba a la novetat del nou dia.
A l’alba un desconegut (Jesús de Natzaret) es planta a la riba del llac, i els pregunta “Nois, que no teniu res per menjar?” El desconegut els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. Ho feren així, i tragueren tant de peix que gairebé no podien agafar. Llavors, Joan reconeix el Ressuscitat i ho comunica a Pere: “És el Senyor!”… Primerament, Jesús demanava als seus deixebles si tenien res per a menjar. Ara, però, és Ell mateix que els convida a esmorzar i els cuina el peix.
L’Evangeli ens diu que tot l’àpat va ser silenciós, i que cap dels deixebles no gosava a preguntar-li qui era, encara que tots sabien perfectament que era el Senyor. L’Evangelista Sant Joan ens diu seguidament: “Jesús s’acostà, prengué el Pa i els el donava”. No cal dir que és una clara referència Eucarística. “Igualment va fer amb el peix”. El Peix és el primer símbol de la naixent comunitat Judeo-Cristiana.
Havent esmorzat, Jesús pren a part Simó Pere i li pregunta 3 vegades: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”. I sempre respon “Si Senyor, ja ho sabeu, que us estimo”. Jesús li diu tres cops “Pastura les meves ovelles”. Pere havia negat tres vegades de ser deixeble de Jesús el Dijous Sant, abans de cantar el Gall. (Mt.26,69-75). Jesús perdona les tres negacions i ara li encarrega la gran missió de guiar la comunitat cristiana i així ho fa fins al seu martiri a la ciutat de Roma.
Des de Pere, el primer Papa, fins al dia d’avui, hem tingut caps visibles per a continuar la labor de Jesús a la terra. En breu coneixerem el nou Papa que ha de regir el camí dels cristians.