Per: Kriss del Cal Víctor –
El passat 17 de juny de 2020 a les 12 del migdia començava una moció de censura “democràtica” contra l’alcalde del municipi. Com a dona, accepto la maniobra política; presa pels regidors, del nostre ajuntament.
No obstant, tinc un regust agredolç. Les santfruitosenques que vam poder i voler -degut al dia i franja horària de l’esdeveniment-, ens vam aplegar al voltant del Pavelló Municipal d’Esports per escoltar (gràcies a persones anònimes que, amb el seu granet de sorra, van possibilitar la retransmissió) dels precs i preguntes. Alhora, des de fora, aprovàvem -o no-, les exposicions dels representants electes que van fer sentir la SEVA veu. Malgrat la voluntat expressada pel poble, les seves persones, la seva COMUNITAT; al cap i a la fi.
Els “polítics locals” van decidir aprovar, a mà alçada, la moció de censura “democràtica”. Malauradament, sense escoltar la veu dels seus votants i per sobre la voluntat de les persones. Personalment, sento que visc en una dictadura.
Ells tenen les seves “regles”, les persones tenim les nostres i la natura està del nostre costat. Hem esdevingut cor, terra, aire, aigua, sempre pacíficament; i resulta que encara no és suficient.
A SFB vam aguantar sota el sol, sense gaudir de bons seients ni refrigeris per escoltar-los fins el final. La setmana passada marxaven per la porta del darrere amagats darrere un cordó policial, mentre el poble els feia un passadís. En aquesta ocasió han sortit per la “porta gran”. No dubto que marxaran per les clavegueres com les pobres rates.
Els propers anys potser hi deixarem la pell o la vida. No és suficient per aturar La Mare Terra. Ella encara té molts recursos per mostrar la seva fúria; si no la complaem, coherent i globalment. Mantinc la il·lusió i l’esperança de l’existència de la Karma i la seva capacitat d’anticipació.
Juguem a sumar. Les restes, amb ignorància, es degraden i les reabsorbeix el sòl amb el temps. D’on provenim i retornem, a la Mare Terra.
Gratitud, salut, optimisme i respecte,
