Decantar el vi: un art o una necessitat? – i 2

M. 1461

En el cas dels negres, també podem utilitzar decantadors més amples a la base, però tampoc massa plans, al voltant de vint centímetres d’amplada com a màxim, diria jo, doncs, de ser més exagerats, a part d’oxidar els vins de forma brusca i precipitada, dificultarien el servei, sobretot en el moment d’abocar les gotes finals del noble líquid, que possiblement anirien a parar, sense voler, sobre les elegants estovalles o fins i tot sobre els pantalons d’algú (smile).
Saber decantar bé és, en certa manera, un art alhora que una atractiva exhibició; tenir el seny de calcular la temperatura que tindrà el vi un cop decantat és un gran detall de l’amfitrió per a major goig del client.
Al mínim contacte del vi amb un nou recipient, aquell incrementarà immediatament la seva temperatura en uns +2 / 3ºC, sense oblidar que després el vi haurà de passar a la copa, la qual cosa comportarà un altre augment extra de temperatura (uns 2ºC); és a dir, si pretenem servir un negre a 16 / 18ºC (que és el que tot professional pregona), hauria de sortir de la cava a uns 13ºC. ¿Es pensa en això?
Si, per contra, el vam treure de la cava a 16 / 18ºC i, veient tot el procés de servei, el client segurament el començarà a degustar a uns 23ºC. A més, si tenim en compte el desenvolupament de l’àpat i l’augment de la nostra temperatura corporal, és més que probable que l’última part del vi ens la beguem a uns 30ºC … Cal observar doncs que sense “savoir faire” l’art de decantar pot deixar de ser una necessitat i anar-se’n en orris abans que canti un gall, i aquest article queda reduït a miques alhora que tots els inefable esforços del sofert viticultor. O sigui que cal estar a l’aguait!
Al decantar, sobretot els vins negres, també podem evitar que algun inesperat pòsit caigui dins el recipient, la qual cosa la sensibilitat òptica ho agrairà. Podem utilitzar, igualment, una llum encesa i a contrallum, per visualitzar millor el vi que s’aboca i poder minimitzar el risc de sediments en el tràfec, i dit sigui de passada, marcar-nos un bon gol davant els nostres estimats convidats. Es tracta només de passió i funció.
Per la resta, crec que caldria decantar vins joves (blancs i negres), en senyal d’atorgar confiança i fe a uns vins que, per falta de temps, encara no han tingut oportunitat de demostrar al client / convidat com són, i com seran bastant fefaentment en el futur.
Segurament intuirem el que seran un cop haguem provat el com són. Cal decantar anyades semi-velles o velles, o fins i tot anteriors, com a signe inequívoc de respecte a la marca, però també per satisfer la nostra incitant curiositat, per comprovar què haurà passat durant els anys que el vi ha estat empresonat -per bé de tots – a la digníssima ampolla, ja que, sense ella, tampoc hi hauria res a decantar i, per tant, res a beure. Molt respecte, doncs, per l’ampolla, inusitada i eficaç afinadora dels vins. Gran invent dels grecs.
Francament, estimo que, els vins negres massa vells, cal decantar-los molt breument, sobretot i principalment per poder separar sediments, no perquè precisament els vins s’oxigenen, ja que el temps ja haurà tingut ocasió d’ocupar-se perfectament d’això, via tap de suro, aquest viu i expert guardià, a qui tant devem de tots els viticultors de bé.
Abans i després de decantar qualsevol vi, fos el que fos, és imprescindible i obligatori, diria jo, mostrar amb orgull l’ampolla amb la seva etiqueta als comensals, posant l’accent en la marca, l’anyada, el suro, etc., i si pot ser fer un molt breu comentari sobre el vi que s’ha servit. Així es demostrarà que res ha estat en va o per accident, sinó fruit d’una acurada preparació que només ha estat possible gràcies a la sensibilitat i la cultura.
Per sort, observarem, ja gairebé al final de l’àpat, que el vi, aquesta genial conserva de raïm, segons bé diu l’esmentat professor i amic Jacques Puisais, és i serà sempre el comestible més xerraire del món. Si no, escolteu bé la remor a la sobretaula.
Bé, això és tot, amics. A divertir-se, amb l’elecció dels hostes, i tot el que estigui sobre la taula i al seu voltant!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin