Salutació a la Festa de l’Arròs
Al punt d’esclatar les matinades un trànsit d’hivern que desmereix encetat el solatge entre plantes desfeina tendrament, placida “Bosquet”.
La saó d’una terra que l’arrela amb llegendes d’un passat agosarat emboscats per tu, t’obrim escletxes per fer-se festa dins el teu faldar.
I a voltes de tent-poc recomença l’amateur d’un poble generós de records perduts en llunes plenes pren escena, “La Festa de l’Arròs”.
Amb guariment es para la gran taula les mestresses remiren els detalls d’vi a galet, d’ pa a la panera les taronges, com lleixem senyorials.
Aiguabarreig dolços i la fumera rondinant les paelles a compàs dels cuiners brandant les escumadores d’ fruit precoç provocant ansietat.
I tot és a punt per fer-ne cerimònia la convidada n’arriba en processó beneïnt la taula, l’arròs dels pobres arròs per a tots, l’arròs de Sant Fruitós.
Enric Rafart i Colilles
Regidor de Cultura i Festes 21 de febrer de 1993
Arriba el bon temps
La primavera ha vingut, ningú sap com ha sigut.
Ho diu el refilaner; savi però de tots és conegut.
Tornen les orenetes a fer nius sota els balcons i les flors de tot mena omplint tots els racons.
La neu es fondrà a les muntanyes, brollarà l’aigua i les fonts i la gent amb alegria cantarà moltes cançons.
S’acosta la Pasqua, Sant Jordi està en camí, mores i llibres ens faran gaudir.
Festes, tradicions dels pobles, d’un país, d’un llengua, d’una cultura que hem de defensar fins a morir.
Passegem per mar o muntanya, per pobles, viles o ciutats, el més important és fer camí i que res ens impedeixi estimar i ser estimats.
L’avi Angelet
Poema popular
La festa és crit i és memòria, és poble viu i tradició, és el batec d’una història que manté ferma la nació.
Sota el cel de cada plaça ressona l’eco dels avantpassats, i cada gest que el poble abraça manté vius somnis estimats.
Entre aromes i melodies, entre rialles i records, celebrem les nostres dies amb orgull dins dels nostres cors.
Que mai no s’apagui la flama que encén la cultura i la veu, perquè en cada poble que s’estima hi viu el futur del seu relleu.
Versos d’identitat
Som veu antiga i nova esperança, som terra, foc i sentiment, som la paraula que mai no cansa i el crit valent del nostre present.
Portem als ulls la llum dels dies, als peus el rastre del camí, i en cada passa fem memòria del poble que volem seguir.
No hi ha distància ni tempesta que pugui fer-nos oblidar que som hereus d’una cultura que encara avui sabem sembrar.
I així avancem, ferms i serens, amb l’esperança per bandera, fent del passat la nostra força i del demà una nova era.
