0 Shares 93 Views

Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .

14 de setembre de 2021
93 Views
Per: Marina Altimira Foto:Galdric Sala

El verí de l’amistat

Un cos sense vida, una persona, un humà s’estenia davant meu, un home d’uns 50 anys, vestit amb un polo Ralph Lauren i assegut a la tassa del vàter amb les cames creuades.

La policia i l’ajuda van arribar al cap d’uns minuts d’haver trucat al 112 i d’haver alertat a tothom. Tres homes vestits amb l’uniforme de la policia local van entrar silenciosament al bar i van pujar fins al lavabo, amb uns maletins. Em van fer diverses preguntes i em van ficar a la llista de sospitosos ja que era jo qui havia trobat el cos. Però poc després em van descartar perquè l’anàlisi inicial va confirmar que aquell home sense identificar havia mort feia 4 hores, mentre jo entrava al meu apartament. Un cop em van deixar marxar vaig sortir del bar suant. Estava assegut a l’esglaó que hi havia a l’entrada de l’exterior del bar, quan una noia esvelta vestida de policia va entrar per la porta amb cert aire de seguretat i sense mirar en la meva direcció i es va dirigir cap al lavabo. Al cap d’una estona vaig saber que aquella noia era la sergent Laia Roca. La més jove del cos en arribar a sergent en cap.  El meu cap bullia amb massa preguntes, massa incògnites.

La sergent se’m va acostar i em va fer les mateixes preguntes que m’havien fet els seus companys.

“Sembla que us cal ajuda” Vaig dir jo, mentre ella m’ignorava, i jo l’acompanyava escales amunt.

“Senyor, vostè es un civil, no pot entrar a la zona del crim”. Em va respondre la noia.

“Ho entenc, però resulta que ja hi he estat en aquesta zona.”

“Senyor Puig, si necessita alguna cosa, demani-la a un dels meus companys, jo, pel contrari, no el puc atendre”. Em va etzibar.  Aturant-se abans d’entrar al lloc dels fets.

“Estic oferint la meva ajuda.” Vaig concloure jo. La sergent va negar amb el cap. “És evident que no sabeu per on començar. Aneu molt perduts.” La sergent es va quedar callada. Va fer un gest cap a un dels seus companys i va ordenar que em tragués fora.

No tenien res. Ni proves, ni sospitosos, ni identificacions, res. No deixaria escapar un cas així.

A l’entrar a casa em vaig posar a treballar d’immediat. Tenint en compte la poca informació que tenia, vaig poder situar l’assassinat entre les 16h i les 17:30h. Ara, el meu pròxim pas era anar a preguntar a les persones del bar. Eren les 20h quan hi vaig arribar, vaig estar més d’una hora parlant amb el personal del local i eren ja les 21h quan vaig entrar per la porta de casa amb més informació de la que m’esperava. El nostre senyor desconegut es deia Joan, i era un habitual del bar. Sempre venia amb el seu amic, en Pau. Fins fa uns dies, que va deixar d’aparèixer amb ell. En Pau era un clar sospitós. Però em faltava conèixer la raó per la qual aquest podria haver volgut assassinar al seu amic. I l’única forma de saber-ho, era parlant amb ell directament.

Després d’una llarga recerca, vaig poder localitzar la casa d’en Pau, i m’hi vaig acostar. Estava assegut dins del cotxe quan algú va picar la finestra: “Senyor Puig! Què hi fa aquí?” Era la sergent. “Jo… Investigava” La sergent em va mirar amb cara de pocs amics i em va demanar quina informació tenia, mentre ella es debatia entre si deixar-me entrar al cas o no. Al final, em va permetre ajudar-la. Vaig suggerir que miressin les càmeres del bar, cosa que no podien fer per què el bar no tenia càmeres actives. Semblava que no tenien cap altre recurs. Una idea va passar-se pel meu cap, davant del bar, hi havia l’ajuntament del poble, el qual havia de tenir càmeres, si funcionaven, podríem veure qui havia entrat i sortit del bar dins el període d’hores estimades de la mort d’en Joan. Vaig suggerir-li a la sergent i els seus companys es van posar mans a l’obra. Va funcionar.  Les càmeres de l’ajuntament havien gravat al Pau sortint del bar amb una acompanyant, just després de l’hora de la mort de la víctima. Teníem causa probable, la policia va entrar a la casa, la sergent anava al davant i jo darrere. Però el que ningú s’esperava es el que ens vam trobar a l’entrar a la casa. En Pau estava estirat al terra, sense vida.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Copa Bages
29 views
29 views

Copa Bages

Redacció - 24 de setembre de 2021
Horaris ASFE SFB
740 views
740 views

Horaris ASFE SFB

Redacció - 24 de setembre de 2021
Editorial 1563.
82 views
82 views

Editorial 1563.

Redacció - 24 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com