0 Shares 875 Views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 13.

30 de desembre de 2021
875 Views
Per: Marina Altimira . imatge: Galdric –

Una nit de nadal de mort

Ja s’acostava Nadal, el poble estava cobert de llums de diferents colors, les famílies es quedaven a casa veient pel·lícules nadalenques acompanyats de xocolata calenta i una manta. L’estiu havia quedat enrere, la calor i la xafogor de l’agost eren completament inexistents.
Faltaven unes hores pel dia de Nadal, la llum gairebé havia desaparegut, jo estava preparant el sopar, doncs havia convidat a la Laia i als meus amics a celebrar el Nadal i estava deixant-ho tot enllestit perquè no hi hagués cap errada. El meu telèfon va començar a sonar a la taula de la cuina i vaig córrer a agafar-lo, era el número de la dependència de policia. Hi havia un cas i es requeria la meva presència. En menys de deu minuts ja era a l’escena del crim. Just a l’entrada del poble, a les llums de Nadal que donaven la benvinguda a les festes i al poble hi penjava un home. La zona era un verdader desordre, molta gent estava al voltant de les cintes de la policia que no permetien passar a civils, els cotxes de la carretera de Vic formaven una cua que arribava fins al Guix. La Laia estava junt amb una companya repassant el succés. “Això sí que és un bon esperit nadalenc” vaig dir bromejant. La Laia va mirar-me i va somriure. “Bon Nadal per tu també, David.” Em va guiar per la petita pujada que donava al pàrquing de sorra de damunt, d’on penjaven les llums. “Home caucàsic d’uns quaranta anys, no obtindrem identificació fins que els bombers treguin el cos. Sabem que ja estava mort quan el van penjar, sigui qui sigui havia de tenir molta força, va trigar poca estona a col·locar-lo, hem revisat les càmeres, però només enfoquen la carretera a partir del semàfor, aquesta zona no es veu. La científica ja està treballant per trobar empremtes.” “Vaja, sembla que no arribarem a temps pel sopar de Nadal.” La Laia pensava el mateix. “Si trobem alguna empremta és possible que arribem a les postres” va dir de broma. Em va provocar un sospir relaxat.


Van passar unes hores, ja era de nit, els resultats de la científica encara no havien arribat, la Laia i jo confiàvem que ens arribés alguna prova a rastrejar per tancar el cas. Estàvem a la dependència, parlant d’històries del nostre passat relacionat amb Nadal quan va arribar un missatge amb l’informe de la científica. “Tenim una pista” va dir la Laia. La científica havia descobert restes d’ADN diferents a les de la víctima. Els resultats eren d’un home que tenia quasi noranta anys, era molt improbable que ell hagués estat l’assassí sobretot perquè anava amb cadira de rodes, tetraplègic. Li havien posat una trampa. Però aquell home podia servir-nos per descobrir qui l’havia incriminat. Vam anar a la seva adreça, a Torroella de Baix. L’home estava postrat en la seva cadira de rodes veient un capítol de Mr. Bean que emetien per Nadal. “Senyor, estem aquí per fer-li unes preguntes.” El pobre home no sabia qui podia haver-lo incriminat i es va sentir molt malament quan va saber que la víctima havia mort d’una forma tan terrorífica. L’home sí que ens va donar una pista, el seu net anomenat Gerard havia cancel·lat el sopar familiar que havien de celebrar tota la seva família a l’últim moment, feia escassament poques hores. Vam posar una ordre de cerca pel Gerard.


El Gerard no estava registrat enlloc, ni DNI, ni empadronament, res. Però vam trobar la seva vivenda molt a prop de la del seu avi. En entrar a la casa vam veure com tot estava net i ordenat, però en entrar a l’habitació principal, el vam veure penjat, havia deixat una nota confessant ser l’autor del crim, explicava que havia matat a la víctima per sentir l’adrenalina per última vegada a la seva vida, però que un cop estava fet, la culpa se’l va menjar i acabar amb la seva pròpia vida era l’única manera d’acabar amb el dolor i el remordiment. El cas estava resolt, l’assassí s’havia tret la vida. “Encara tenim temps d’arribar a les postres” Va comentar la Laia.
En arribar al meu apartament, els meus amics ja hi eren, teníem tots molta confiança, estaven a mig sopar. Ens hi vam unir i vam celebrar la nit de Nadal tots junts.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023
68 views
68 views

Lliurament del Premi MONTPEITÀ 2023

Redacció - 28 de març de 2024
Editorial 1682
795 views
795 views

Editorial 1682

Redacció - 28 de març de 2024
Juguem amb la llum
52 views
52 views

Juguem amb la llum

Escola CEIP Pla del Puig - 27 de març de 2024
CNL Montserrat – Pel que fa als connectors
314 views
314 views

CNL Montserrat – Pel que fa als connectors

CNL Montserrat - 27 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com