Cotó fluix, lent, pausat, calmós

Vaig néixer l’any 1957; en aquella època estàvem mancats de totes les llibertats i avui una de les més sagrades, la d’expressió, està més amenaçada que mai. I em refereixo al dret a expressar-me en la meva llengua materna i viure-hi plenament.
Estem abocats al fracàs, a la desaparició (“al ritme que anem, Catalunya desapareixerà en tres generacions”, ha especulat l’EUDALD CARBONELL, que assegura que la població catalana es reprodueix poc; la mitjana de fills per cada dona és de tan sols de 0,9). Com que d’aquí tres generacions de mi encara quedarà algun troç de membre (si mantenen la piscina plena de formol) però l’ànima ja s’haurà incorporat a l’univers no em preocuparà gota, però sí el meu dia a dia i això em treu l’ànima de pena.
I al meu país quina llengua es parla, quina llengua s’escriu, quina llengua es llegeix?
L’anglès (més que no pas el castellà) ens ofega. És una llengua imposada per la força dels diners del món anglòfon, sobretot dels ESTATS UNITS. Ells dominen la ciència i la tecnologia, ells dominen les finances, ells dominen el món dels negocis (cursos, doctorats s’imparteixen en aquesta llengua; sense cap altra opció), ells dominen internet. Ells parlen i escriuen en la seva llengua, la llengua que coneixen a la perfecció i qui vulgui entendre’ls que l’aprengui a parlar i a escriure com ells. És una imposició de facto.
I nosaltres que fem… hi caiem de quatre potes. Els emprenedors retolem els nostres negocis en anglès, els empresaris constituïm les nostres societats en anglès, els ajuntaments incorporen paraules, frases dites en anglès… i em pregunto és que el català no té prou paraules (la xifra no deu passar de les 300.000) per a explicar-ho tot?
Un altre tema és que la majoria de persones sap una mitjana de 2.500 paraules (o menys), si arriba a les 5.000 paraules és ja una persona bastant culta i 1.000 paraules (o menys) és ja una persona molt poc culta.
Només depèn de nosaltres i de la nostra tossuderia que aquesta llengua imposada (com va ser el castellà) deixi d’esclafar la nostra. En el nostre cas, que el català, ha de competir amb el castellà per raons òbvies, si damunt també ho ha de fer amb l’anglès, el resultat és que l’ensenyament del català i en català queda seriosament perjudicat.
Vull viure en una Catalunya on als prestatges de tots els establiments hi tinguin tots els productes escrits en la meva llengua (no som més de 8 milions d’habitants?)… ho veuré algun dia?
Per a mostra un botó: un laboratori, de BERGA, a les etiquetes (amb tots els suplements i complements dietètics) dels seus productes només hi apareix una llengua, sabeu quina?, el castellà!!!!!!
Les paraules de l’encapçalament hi són per recordar tothom que tenim un lèxic formidable, ric, incomparable i que abans d’expressar-nos en altres llengües pensem que cal homenatjar tota la gent que ha defensat la nostra llengua i així ens l’ha feta arribar.