0 Shares 597 Views

Cor i cervell, seny o rauxa

27 d'abril de 2019
597 Views

Sento molt a dir i llegeixo cada cop més opinions que diuen que l’independentisme és més sentimental, una qüestió emocional, que no pas fruit de la raó. Que es mou més pel cor que no pas pel cervell, que seria en aquest cas la raó. I els que opinen d’això ho diuen criticant-ho. Vaja que ens estant dient venint a dir que no s’ha de ser tan sentimental i que posar-hi més seny que rauxa. Són els mateixos que t’acaben recordant que més enllà del que la gent desitjaria no hi ha estratègia per assolir en aquest cas la independència ni res que pugui semblar viable.

Amb això últim encara hi podria estar d’acord. Si alguna cosa no hi ha és una estratègia perquè el procés avanci. No ho és bloquejar el futur govern de Madrid i possiblement tampoc no ho és no bloquejar-lo i asseure’s a negociar una cosa que d’entrada cap partit nacional no acceptarà com és el dret de l’autodeterminació. I menys en període electoral.
Però això són figues d’un altre paner. Anem a la idea inicial. La de l’emoció per sobre de la raó. A on no hi ha sentimentalisme. ?. Quan Rivera demana a Casado formar govern perquè és una obligació patriòtica, en aquesta última paraula, patriotisme, no hi ha sentimentalisme?. El de Rivera, és clar. Si mireu els seus tuits i els de la seva gent, i el mateix passa amb el Partit Popular, només hi ha que missatges que apel·len a l’emoció: unitat, llibertat i, sobretot, a la por. I això és recórrer als sentiments de la gent perquè t’acabi votant. Els mateixos que critiquen en el cas del procés català.

Albert Rivera ha estat recentment a Errenteria fent campanya sabent que no és una plaça on sigui ben rebut. Hi té tot el dret del món, només faltaria. I hauria de poder fer sense merders. Amb llaços grocs, d’acord, però sense merders. Però no buscava pas votants al poble ni al País Basc. Senzillament volia fer soroll i el va trobar. El mateix va fer a Altsasu. Pablo Casado no es queda curt. Només fa que parlar d’ETA i els independentistes. Mateixa tàctica: soroll perquè els sentin i generar por perquè els votin.

Una cosa més. Quan llegim un llibre, mirem una pel·lícula, una obra de teatre, un paisage… no hi ha sentimentalisme al darrera?. No es generen unes emocions? Afortunadament han mogut, mouen i mouran el món. Doncs perquè negar-les en altres àmbits?

Jordi Morros

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com