Contes innocents

Redacció 9 de juliol de 2020

670 Views

Per: Teresa Riquelme –

Quan era petita me’n van explicar molts de contes innocents, dels clàssics. En aquell temps tots eren escrits en castellà: Blanca Nieves y los siete enanitos; Caperucita Roja; Alí Baba y los 40 ladrones; El flautista de Hamelín; El gato con botas; Los tres cerditos; La Ratita Presumida; Cenicienta; El cuento de la lechera; Pulgarcito; La Bella durmiente; El patito feo; El lobo y las siete cabritillas…

Després, de gran, em van aclarir que: LA CAPUTXETA VERMELLA, va ser la història d’una violació; Que els adorables set nans de BLANCANEU, no eren aigua clara. Que el fantàstic príncep de LA CENDROSA, al cap d’uns anys li feia el salt amb dones que calçaven el número 41; LA RATETA PRESUMIDA, va ser un casament patètic; ELS TRES PORQUETS, només un va poder fer la casa de maons perquè era l’únic que tenia diners; El FLAUTISTA DE HAMENLÍN, era tan cruel com un segrestador que si no el pagaven amb diners, no retornaria mai els nens i nenes; POLZET i els seus germans, tenien uns pares irresponsables i dolents; En EL GAT AMB BOTES, queda clar que si no sabies presumir i fer-te veure, no eres ningú. El CONTE DE LA LLETERA, vol expressar la frustració i decepció de les criatures pobres que no tenen dret ni a somiar; En el conte D’Alí BABA, ens ve a demostrar que de lladres n’hi ha molts més de 40; a LA BELLA DORMENT, la despertà un petó del qual ella no hi havia participat gens; L’ANEGUET LLEIG, és una mostra clara de la descriminació racial; EL LLOP Y LES SET CABRETES, quan poden omplen la panxa del llop amb rocs i s’ha de morir ofegat al riu, sense un judici just, ha,ha…!

Ens els van explicar innocents perquè suposaven que al capdavall, la vida ja ens faria descobrir les veritats que no són tan dolces i perquè de petits no calia que tinguéssim malsons, que no haurien deixat dormir als nostres papes, n’hi tampoc calia que haguessin hagut d’avisar a la NANA BUNILDA, menja malsons, per consolar-nos. Malgrat tot, em continuen agradant els contes un pèl innocentets “”que no vol dir que siguin tontos, ni molt menys””, amb dibuixos alegres i expressius, que facin volar la imaginació i que ens facin una mica més feliços; a més de fer-nos entendre moltes coses de la vida.