Per Eva Remolina / AMIC – Redacció / imatge: Istock.com –
Parlar en públic és una situació a la qual més tard o més d’hora, tothom ha d’enfrontar-se. Potser no és necessari fer-ho en l’àmbit laboral, però qui més o qui menys ha hagut d’exposar algun projecte a la classe, dedicar unes paraules a un familiar o amic en una celebració, o simplement participar o fer propostes en el col·legi dels teus fills o en la reunió de la comunitat de propietaris. A la por de parlar se’n diu Glosofòbia.
Les raons d’aquestes pors poden ser molt variades: des de la timidesa, a la falta de confiança o bé a algun trauma sofert, sigui en primera persona o pel simple fet d’haver-lo presenciat.
Els símptomes més comuns que se sofreixen tant durant l’exposició com en els dies anteriors són: sudoració, palpitacions, tremolors, quequesa, rubor o insomni. Tots ells, respostes del cervell davant la qual considera una amenaça.
Per a intentar superar aquesta por, els experts recomanen:
- Teràpia de xoc. És a dir, enfrontar-se al problema.
- Assajar. És important preparar-se el discurs, sigui davant del mirall o d’un familiar o amic de molta confiança. S’ha de calcular el temps, el to de la veu, els moviments corporals, preparar-se bé el que es dirà i si és un text, llegir-lo diverses vegades a fi de minimitzar els errors.
- Relaxar-se. Per a fer-ho pot ser convenient realitzar alguna tècnica de relaxació com poden ser les respiracions diafragmàtiques, entre altres, o prendre’s una til·la. Tenir un objecte entre les mans, per exemple un boli, també pot ser de gran ajuda.
- Assistir al lloc on has de realitzar la teva exposició amb suficient antelació. Si no es calcula bé el temps o tens problemes per a localitzar el lloc o et trobes molt trànsit i veus que no arribes, això no farà més que fer créixer el teu nerviosisme.
- Comptar amb un guió o un text escrit amb algunes pautes per si s’ha de recórrer a ell en algun moment.
- No estar massa pendent del públic, sinó concentrar-se en el contingut o el que es vol expressar. Si hi ha coneguts entre els oïdors, mirar-los a ells, pot aportar més seguretat.
Cal pensar que és normal estar nerviós davant una presentació o una actuació. Si són nervis controlables, fins i tot són positius. El problema ve quan aquesta por ens paralitza i no sabem canalitzar les emocions. Si no ens funciona res i la feina que tenim ens obliga a parlar contínuament, el millor és acudir a un especialista que ens ajudi a superar-ho amb una adequada teràpia.
