No fa gaire vaig llegir, ara no recordo on, una frase que deia més o menys això: «M’agraden les caixes de sabates que tinguin un tamany considerable.» Tinc una llibreteta en què m’apunto tot allò susceptible de ser aprofitat per a articles lingüístics com aquest.
Us ha sonat estrany algun mot del paràgraf de més amunt? Sí, oi? Un que no encaixa amb el mot que acompanya i un altre que és un calc del castellà. Heu endevinat quins són? Sí, veritat?: caixes i tamany.
El mot caixa és correcte, evidentment, però per denominar el receptacle d’una certa grandària, rectangular, normalment de fusta, per transportar qualsevol objecte. Per exemple: els mobles dins una caixa, una caixa de llimones o de llibres, etc.
El mot capsa, però, es refereix al receptacle de cartró, de fusta, de ferro, etc. que té forma variable i és tirant a petit, amb tapa. Per exemple: una capsa de caramels, o de bombons, de pastilles, de llumins, de retoladors, o de llapis, de sabates, de música, etc.
Per tant, la caixa, en general, és de fusta i rectangular, i és més aviat grossa. I la capsa generalment pot tenir diverses formes i pot estar feta de materials diversos, i és més petita. Sempre els dic als alumnes que una capsa de sabates és la mida màxima per referir-nos a una capsa.
D’altra banda, tamany no és correcte en català. Quan vulguem fer referència a la mesura d’una persona, d’un animal, d’un objecte, etc. podem dir volum, mida, grandària, dimensió, proporció, format, grossària, etc. depenent del cas, i no tamany, que és un calc del castellà tamaño. Com a exemple: quina mida ha de tenir la taula del menjador? L’habitació del nen té les dimensions/proporcions adequades.
Així, doncs, estimats lectors, i lectores, guardeu, deseu o estotgeu -un verb que m’encisa, i que vol dir desar alguna cosa en un estoig– els records, els moments, les vivències, o el que més us estimeu, dins una capsa, perquè al pot petit hi ha la bona confitura, oi? El cor i l’ànima us ho agrairan.
